El reglament que ha de regular la dotació i l’ús de pistoles elèctriques per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona ha superat el darrer tràmit a la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior abans de sotmetre’s a votació al ple del 27 de juny. El tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha defensat que arriba després del preceptiu període d’al·legacions. Ha destacat el caràcter “garantista” de la proposta i ha dit que incorpora esmenes orientades a assegurar ús professional dels dispositius i la seva traçabilitat, així com una formació especialitzada dels agents. ERC i BComú han mantingut la seva oposició a la mesura, mentre que Junts, PP i Vox han fet reserva de vot. L’aprovació definitiva dependrà del resultat del ple.

En la seva intervenció a la comissió, Albert Batlle ha donat per tancat un període d’al·legacions que ha qualificat “’amplíssim” i ha dit que aquest reglament ha estat “llargament debatut”. Ha remarcat que l’executiu local ha escoltat les aportacions de tots els grups, així com de les que han arribat d’organitzacions de drets humans i altres policies del món. En aquests sentit, ha defensat que el text resultant és “el més garantista aprovat fins ara a l’Estat”.

El tinent d’alcaldia ha subratllat que les armes no substituiran cap eina actual, sinó que seran un recurs addicional per a casos concrets. Així, ha explicat que l’adquisició inicial preveu 22 dispositius, que s’activaran una vegada el ple doni llum verda la proposta. Batlle ha garantit que els comandaments formats de la Guàrdia Urbana supervisaran l’ús dels aparells i ha insistit que s’ha informat tots els sindicats del contingut del reglament.

Tot i aquestes garanties, la proposta ha topat amb l’oposició frontal de Barcelona en Comú i ERC. El regidor Marc Serra (BComú) ha criticat que el govern municipal “actua a remolc dels sindicats policials” i ha lamentat que totes les propostes que ha fet la formació, com ara limitar les descàrregues a quatre, evitar-ne l’ús en menors d’edat o en persones amb trastorns mentals, i prohibir-ne l’ús en contextos de manifestacions, han estat rebutjades. “Estem profundament decebuts amb aquest govern i amb les decisions que han pres”, ha manifestat Serra que ha dit que “s’ha assumit un risc que era absolutament innecessari”.

En aquesta mateixa línia, Jordi Coronas (ERC) ha denunciat que el text “no recull els estàndards internacionals d’ús de la força ni les recomanacions de Nacions Unides”. Tot i reconèixer algunes millores, ha criticat que es mantingui l’opció d’utilitzar el dispositiu sobre adolescents i persones en situacions de vulnerabilitat. “Aquesta és una línia vermella per a nosaltres”. ha assegurat. Alhora, ha retret al govern local que hagi apuntat que els menors de 14 anys tenen responsabilitat penal: “No estem parlant de responsabilitat penal sinó de corpulència i estat físic”, ha advertit.

El president del grup municipal de Junts, Jordi Martí, ha defensat la incorporació de les pistoles Taser a la Guàrdia Urbana com una eina complementària i necessària, tot i considerar que el desplegament arriba tard. Ha celebrat que el govern hagi acceptat esmenes sobre traçabilitat i protocols, però ha criticat la “manca d’ambició” per limitar-se a 22 dispositius i l’opacitat amb els sindicats majoritaris del cos.

El regidor del PP, Juan Bautista Milian, ha titllat el reglament “d’inútil” per limitar l’ús a només 22 armes “amagades a les comissaries”, mentre que Gonzalo de Oro-Pulido (Vox) l’ha qualificat “d’absurd” per no permetre als agents patrullar amb els dispositius. Totes dues formacions han criticat que no s’hagi consultat prou amb els sindicats majoritaris del cos.

Si el reglament s’aprova al plenari del 27 de juny, s’activarà la compra i desplegament de les primeres 22 pistoles.