Pressió dels professors de llengua de batxillerat perquè Educació els torni l'hora setmanal de classe retallada

És la tercera vegada que la conselleria –sota diferents colors polítics– intenta la reducció d'hores de llengua catalana i volen que sigui l'última. Un col·lectiu de professors de llengua i literatura catalana de batxillerat han emprès una campanya contra el decret aprovat a la primavera i actualment en vigor, que ha limitat a dues hores setmanals les classes de català –igual que les de castellà– mentre ha mantingut les tres hores setmanals d'anglès.

"Ja va passar al principi de l'aplicació de la Logse, el 1997, i després va tornar a passar un altre curs, però la mesura no s'ha consolidat mai, i ara tornen a provar-ho", explica Núria Escapa, professora de l'IES Serra de Marina, de Premià de Mar. En les dues ocasions anteriors, la conselleria va rectificar el decret al curs següent, però un grup de professors ha decidit no arriscar-se a veure com aquesta vegada la norma es manté. Per aquest motiu, han creat una plataforma que ja ha aconseguit l'adhesió de 50 escriptors al seu manifest.

Pels impulsors de la campanya, es tracta d'un cas urgent. "Aquest curs, el decret s'aplica només a primer de batxillerat, però el que ve ja s'aplicaria a segon. Això s'ha d'aturar", adverteix Escapa.

Els arguments dels revoltats són clars. "La llengua és una matèria bàsica, instrumental, necessària per aprendre bé la resta i per continuar els estudis, i no oblidem que la majoria d'aquests alumnes volen fer la selectivitat i estudis universitaris", afegeix la portaveu de la plataforma. Per Escada, a més, és greu que es transmeti el missatge que "és més important saber la llengua estrangera que la pròpia".

El col·lectiu té el suport de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, del sindicat Aspepc-Sps de professors de secundària de l'ensenyament públic, del Pen Català i de Llengua Nacional, i esperen la resposta de l'Institut d'Estudis Catalans després que la setmana passada van exposar el cas davant del ple de la secció filològica.

Pel que fa a les adhesions individuals, hi destaquen escriptors com Jaume Cabré, Miquel Desclot, Maria Barbal i Pep Coll, entre d'altres.