Societat
Estats Units insinua que no ratificarà cap acord sobre canvi climàtic a Copenhaguen
El cap de la delegació nord-americana a la cimera de Barcelona al·lega que el seu país no subscriurà cap compromís fins que no tingui una llei federal
La delegació dels Estats Units en la cimera de Barcelona sobre el canvi climàtic ha assegurat aquest dijous que no ratificarà cap acord ni arribarà a cap compromís mundial fins que no disposin d'una llei aprovada a nivell nacional, de manera que definitivament s'ha obert la porta que no s'arribi a un acord vinculant a Copenhaguen.
El cap de la delegació estatunidenca, John Pershing, ha indicat que la situació que sorgeixi amb el nou acord serà "radicalment diferent" als les resolucions adoptades a Kyoto, dels quals el seu país i d'altres van quedat fora, perquè en aquesta ocasió estan totalment compromesos amb la necessitat de frenar les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Tot i això, Pershing ha assenyalat que un acord de reducció efectiva, amb xifres detallades, no serà possible de moment perquè cal que primer disposin d'una llei nacional, que serà la base per al seu posicionament internacional, i això no és previsible que succeeixi fins al 2010. Contràriament, ha indicat, s'arribaria a un acord que després potser no podrien implementar per un veto del Congrés nord-americà.
Pershing ha assegurat, no obstant, que s'estan fent "molts progressos" en la cita de Barcelona perquè aquests contactes permeten intercanviar informació i, des que es van iniciar, han permès que el seu país aconsegueixi una "millor comprensió" de la problemàtica del canvi climàtic. A més, les reunions serveixen per arribar a Copenhaguen amb "opcions clares" per prendre decisions. El cap de la delegació dels Estats Units ha assenyalat que, en tot cas, hauran de ser els caps d'Estat i de govern els encarregats d'arribar a acords, si bé ha admès que cal reduir les emissions i que els països amb menys recursos necessitaran el finançament i la tecnologia dels desenvolupats per evitar l'augment de les seves emissions.
Pershing també ha tret importància a la posició de la Unió Europea, qui ahir reclamava un acord jurídicament vinculant, en afirmar que per a ells el fet de signar un compromís d'intencions polítiques o un tractat internacional no influeix en la temàtica de fons, que és saber què passarà amb les emissions o amb les accions que s'implementin. Estats Units, temorosos que les potències emergents aconsegueixin una posició avantatjosa respecte a ells pel que fa al seu desenvolupament econòmic, han sol·licitat "transparència" en l'avaluació de les mesures implementades per països com la Xina i Índia per saber si realment apliquen mesures mitigadores.
El cap de la delegació dels EUA ha confirmat, en qualsevol cas, la validesa de la visió dels científics, que consideren que el 2050 el món hauria de ser capaç de reduir en un 50% les seves emissions de CO² respecte al 1990 per aconseguir pal·liar els efectes del canvi climàtic. Això, ha precisat, requereix uns "números precisos" cada any.
El cap de la delegació estatunidenca, John Pershing, ha indicat que la situació que sorgeixi amb el nou acord serà "radicalment diferent" als les resolucions adoptades a Kyoto, dels quals el seu país i d'altres van quedat fora, perquè en aquesta ocasió estan totalment compromesos amb la necessitat de frenar les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Tot i això, Pershing ha assenyalat que un acord de reducció efectiva, amb xifres detallades, no serà possible de moment perquè cal que primer disposin d'una llei nacional, que serà la base per al seu posicionament internacional, i això no és previsible que succeeixi fins al 2010. Contràriament, ha indicat, s'arribaria a un acord que després potser no podrien implementar per un veto del Congrés nord-americà.
Pershing ha assegurat, no obstant, que s'estan fent "molts progressos" en la cita de Barcelona perquè aquests contactes permeten intercanviar informació i, des que es van iniciar, han permès que el seu país aconsegueixi una "millor comprensió" de la problemàtica del canvi climàtic. A més, les reunions serveixen per arribar a Copenhaguen amb "opcions clares" per prendre decisions. El cap de la delegació dels Estats Units ha assenyalat que, en tot cas, hauran de ser els caps d'Estat i de govern els encarregats d'arribar a acords, si bé ha admès que cal reduir les emissions i que els països amb menys recursos necessitaran el finançament i la tecnologia dels desenvolupats per evitar l'augment de les seves emissions.
Pershing també ha tret importància a la posició de la Unió Europea, qui ahir reclamava un acord jurídicament vinculant, en afirmar que per a ells el fet de signar un compromís d'intencions polítiques o un tractat internacional no influeix en la temàtica de fons, que és saber què passarà amb les emissions o amb les accions que s'implementin. Estats Units, temorosos que les potències emergents aconsegueixin una posició avantatjosa respecte a ells pel que fa al seu desenvolupament econòmic, han sol·licitat "transparència" en l'avaluació de les mesures implementades per països com la Xina i Índia per saber si realment apliquen mesures mitigadores.
El cap de la delegació dels EUA ha confirmat, en qualsevol cas, la validesa de la visió dels científics, que consideren que el 2050 el món hauria de ser capaç de reduir en un 50% les seves emissions de CO² respecte al 1990 per aconseguir pal·liar els efectes del canvi climàtic. Això, ha precisat, requereix uns "números precisos" cada any.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.