Societat
Girona, contra els símbols franquistes
L'Ajuntament estudia la retirada de la poca simbologia de la dictadura que queda a la ciutat. Fins ara s'havia optat majoritàriament per posar-hi unes plaques explicatives
Retirar-los o contextualitzar-los en l'espai públic. Aquestes són les dues opcions que es planteja l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona davant dels pocs símbols franquistes que encara queden a la ciutat en un debat que rebrota ara a la ciutat, quan a Barcelona s'acaben d'eliminar els escuts franquistes de Capitania, el Govern Militar i la caserna del Bruc. Entre els símbols de la dictadura que queden a Girona hi ha un monòlit adossat a la façana d'una casa particular situada al carrer Heroïnes de Santa Bàrbara que la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha demanat al consistori que retiri.
L'equip de govern fa quatre mesos que es va posar en contacte amb els seus propietaris perquè decidissin si el volen treure o si hi prefereixen posar una placa explicativa. Pere Coma Ysern, que al mes de juliol del 1936 es va unir a les tropes franquistes per enfrontar-se als republicans quan va fracassar la sublevació a Girona, es va atrinxerar a la casa on es troba el monòlit que el recorda i des d'una finestra del primer pis va començar a disparar fins que els guàrdies d'assalt van acabar amb la seva vida.
El monument diu: "Primer caído por Dios y por España en esta ciudad. 20 de julio de 1936. Pedro Coma Ysern". Segons el tinent d'alcalde Joan Pluma, "és l'últim símbol que queda per retirar o identificar. Abans de l'estiu ja s'haurà triat una de les dues opcions".
Durant el mandat de Joaquim Nadal com a alcalde de Girona, el consistori ja va optar per posar dues plaques explicatives en dos dels símbols franquistes situats en punts emblemàtics de la ciutat. "Es va decidir aquesta opció perquè els elements formen part de l'estructura", recorda el director de l'arxiu municipal de Girona, Joan Boadas.
Un es troba a la porta d'entrada de l'edifici del mercat. A mà esquerra hi ha l'àguila franquista i a la dreta l'escut de la ciutat. El van fer els mateixos presoners republicans de la Guerra Civil a principis de la dècada dels 40. L'altre està al pont de l'Aigua del pont Major i és visible des del passeig que voreja el Ter. Va ser construït l'any 1939 també per presos polítics. Es va inaugurar el 4 de febrer de 1940 coincidint amb el primer aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat.
A les baranes del pont es representen episodis de la guerra, com l'alto a Los Leones o el vaixell Baleares. A més, també hi ha dos escuts de l'Espanya franquista, quatre plaques que recorden la data d'inauguració, el temps que es va trigar a fer l'obra, dos símbols de la Falange, els escuts de Girona i Sarrià, que són els dos municipis que uneix el pont, i els cossos militars que van intervenir en la seva construcció.
En els darrers anys, i en compliment de la llei de la memòria històrica del govern espanyol, el consistori ha anat traient els símbols franquistes de la ciutat, la majoria plaques que eren en edificis de protecció oficial. L'any 1983, Joaquim Nadal també va fer retirar del saló de plens el nom dels caiguts que estaven gravats a la paret de pedra.
L'equip de govern fa quatre mesos que es va posar en contacte amb els seus propietaris perquè decidissin si el volen treure o si hi prefereixen posar una placa explicativa. Pere Coma Ysern, que al mes de juliol del 1936 es va unir a les tropes franquistes per enfrontar-se als republicans quan va fracassar la sublevació a Girona, es va atrinxerar a la casa on es troba el monòlit que el recorda i des d'una finestra del primer pis va començar a disparar fins que els guàrdies d'assalt van acabar amb la seva vida.
El monument diu: "Primer caído por Dios y por España en esta ciudad. 20 de julio de 1936. Pedro Coma Ysern". Segons el tinent d'alcalde Joan Pluma, "és l'últim símbol que queda per retirar o identificar. Abans de l'estiu ja s'haurà triat una de les dues opcions".
Durant el mandat de Joaquim Nadal com a alcalde de Girona, el consistori ja va optar per posar dues plaques explicatives en dos dels símbols franquistes situats en punts emblemàtics de la ciutat. "Es va decidir aquesta opció perquè els elements formen part de l'estructura", recorda el director de l'arxiu municipal de Girona, Joan Boadas.
Un es troba a la porta d'entrada de l'edifici del mercat. A mà esquerra hi ha l'àguila franquista i a la dreta l'escut de la ciutat. El van fer els mateixos presoners republicans de la Guerra Civil a principis de la dècada dels 40. L'altre està al pont de l'Aigua del pont Major i és visible des del passeig que voreja el Ter. Va ser construït l'any 1939 també per presos polítics. Es va inaugurar el 4 de febrer de 1940 coincidint amb el primer aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat.
A les baranes del pont es representen episodis de la guerra, com l'alto a Los Leones o el vaixell Baleares. A més, també hi ha dos escuts de l'Espanya franquista, quatre plaques que recorden la data d'inauguració, el temps que es va trigar a fer l'obra, dos símbols de la Falange, els escuts de Girona i Sarrià, que són els dos municipis que uneix el pont, i els cossos militars que van intervenir en la seva construcció.
En els darrers anys, i en compliment de la llei de la memòria històrica del govern espanyol, el consistori ha anat traient els símbols franquistes de la ciutat, la majoria plaques que eren en edificis de protecció oficial. L'any 1983, Joaquim Nadal també va fer retirar del saló de plens el nom dels caiguts que estaven gravats a la paret de pedra.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.