Els Bombers reconeixen errors en la gestió d’Horta

Després d’enu­me­rar una per una les situ­a­ci­ons d’excep­ci­o­na­li­tat que van con­fluir el mig­dia i la tarda del 21 de juliol als Ports de Beseit, el màxim coman­da­ment dels Bom­bers de la Gene­ra­li­tat, l’ins­pec­tor Joan Rovira, va reconèixer ahir errors en la gestió de l’incendi fores­tal d’Horta de Sant Joan. Segons el cap dels Bom­bers, la simul­taneïtat d’emergències va impe­dir actuar com “a pilota pas­sada” –i un cop ana­lit­zat en detall el que va suc­ceir– els hau­ria agra­dat fer-ho. Rovira va trans­me­tre “la impos­si­bi­li­tat d’arri­bar a totes les deman­des que es van pro­duir” en poc més d’una hora.

El cap dels Bom­bers va reconèixer que el 90% de les dota­ci­ons van haver de fer algun tipus de mani­o­bra d’auto­pro­tecció. “En la història del cos, és la pri­mera situ­ació gene­ra­lit­zada de risc en un incendi”, va des­ta­car. A l’hora de par­lar de la situ­ació d’emergència cre­ada per les BRIF (l’equi­va­lent esta­tal dels GRAF), que mutu pro­prio van dema­nar l’eva­cu­ació aèria, Rovira va adop­tar un to crític, ja que van obli­gar els helicòpters dis­po­ni­bles a cen­trar-se en ells. Tot i això, va reconèixer que no van impe­dir el suport als GRAF de Lleida, “que era molt com­pli­cat”.

En canvi, va des­ta­car la coin­cidència en el temps de l’atra­pa­ment dels bom­bers morts amb un nou front de fla­mes que avançava cap al poble d’Horta. Tot i aquest cúmul de situ­a­ci­ons, Rovira va defen­sar l’estratègia d’extinció plan­te­jada en un foc que, abans de la revi­fa­lla, afec­tava només 60 hectàrees. Això sí, va reconèixer que l’anàlisi en pro­fun­di­tat del que va pas­sar aquell dia obli­garà a revi­sar el pro­to­cols de segu­re­tat actu­als.

Un dels can­vis que va avançar Rovira és la pri­o­rit­zació “de les con­sig­nes de segu­re­tat” que s’envien a les dota­ci­ons. El dia de la tragèdia, els coman­da­ments van dei­xar en mans de les uni­tats la decisió d’aban­do­nar les posi­ci­ons. El cap de Bom­bers ho va jus­ti­fi­car per la reti­rada dels mit­jans aeris, que impe­dia tenir una visió glo­bal de l’incendi. En el cas dels GRAF de Lleida, “el millor cri­teri el tenien ells”. I es van equi­vo­car, ja que la zona de segu­re­tat que van pre­pa­rar va ser insu­fi­ci­ent per a la tem­pesta de foc que els va aca­bar envol­tant.

“Ells van pren­dre la decisió en minuts i amb menys ele­ments d’anàlisi dels que nosal­tres hem reu­nit durant un mes”, va afe­gir Rovira. Per la seva part, el cap de la regió d’emergència de Ter­res de l’Ebre, el subins­pec­tor Félix González, va des­ta­car que els GRAF de Bar­ce­lona –que eren a 150 metres dels de Lleida– van pre­pa­rar una zona segura de dimen­si­ons simi­lars que “va ser sufi­ci­ent”.

Rovira va insis­tir que les deci­si­ons d’un coman­da­ment de bom­bers es pre­nen sem­pre en situ­a­ci­ons d’incer­tesa. Per això, va avançar que pot­ser s’ha de dei­xar clar que els bom­bers no tenen sufi­ci­ent capa­ci­tat per apa­gar tots els incen­dis. Con­cre­ta­ment, va insis­tir que els incen­dis fores­tals cada vegada tenen una pro­pa­gació més vio­lenta, que supera la velo­ci­tat d’extinció. El cap de Bom­bers ho va atri­buir a la falta de mesu­res de pre­venció, com la gestió dels bos­cos.