Hereu troba refugi al barri de la quinta forca

Són temps tempestuosos per a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, amb una sensació creixent que el seu partit, el PSC, fa pinya amb ell com a candidat a un any vista de les eleccions però alhora filtra recanvis que facin remuntar amb un cop d’efecte les enquestes negatives. Per això dimecres, sota la pluja, Hereu es va refugiar al barri que el va veure créixer políticament, la Trinitat Vella, quan va ser regidor de Sant Andreu entre el 2003 i el 2006.

La ruta, una pràctica que l’alcalde ha fet setanta vegades (quasi tots els barris de Barcelona) en aquest mandat, comença a les nou del matí al Bar París del turó de la Trinitat amb un esmorzar de pencaires sota un imponent pòster de la filla d’Andrés Pajares despullada a Interviú. Els problemes d’aparcament i la crisi són els temes de la sobretaula, on no hi falten el vi, l’anís i el formatge. La regidora, Gemma Mumbrú, aprofita per filmar la trobada.

La Trinitat Vella, la Trini, és un d’aquells barris que s’han espavilat però havia estat espantós, enxubat entre autopistes, amb la presó com a únic referent, que els barcelonins no han visitat mai i que només els sonarà a la majoria perquè és a sobre del cartell “Benvinguts a Barcelona” que hi ha a l’entrada de la Meridiana, on abans hi havia un gran mural del PCC. A cop de posar escales mecàniques, canviar voreres i arreglar places, l’emplaçament llegendari per haver acollit la quinta forca dels patíbuls de Barcelona cap al segle XV ara treu pit amb una futura biblioteca que es batejarà amb el nom de Josep Barbero, un dirigent veïnal mort l’any passat, i amb un CAP que traurà pressió a l’ambulatori que hi ha a tocar del fins fa poc tenebrós Passadís de la Trinitat.

A tres euros la ‘papelina’
“Jo això ho he vist fatal”, diu l’alcalde travessant el passadís, amb una parella de Mossos que el segueixen de prop i l’informen dels problemes de drogues que els últims mesos s’han intensificat a la zona. Els toxicòmans aprofiten el programa d’intercanvi de xeringues de l’ambulatori per punxar-se a prop de les escoles, i el més preocupant, segons els veïns: la crisi i els preus barats (a tres euros la papelina d’heroïna) han acostat al barri nous clients.

La Trinitat Vella, però, encara va associada a la presó de joves i dones per on van passar des de grans delinqüents dels 80 com el Torete i el Vaquilla fins a insubmisos i etarres. Per això la trobada central del dia de l’alcalde amb els veïns és la taula de treball que durant un any i mig ha pactat les condicions de remodelació dels terrenys del centre penitenciari. La sessió, al centre cívic, no evita els serrells que dificulten la reforma, com el desnonament de les tres cases dels funcionaris de la presó, en via judicial, i la llunyana previsió del 2013 perquè els 332 presos de règim obert puguin traslladar-se al nou centre de la Zona Franca.

“Volem que es comenci a veure alguna cosa”, reclamen els veïns un any després de l’enderroc simbòlic de la primera torre. Hereu es compromet a collar la Generalitat i reitera aquest missatge després, en la primera roda de premsa que fa amb teloner musical: Paco Ibáñez, que divendres va actuar al barri i que va sopar amb l’alcalde al restaurant Hermanos Tomás, s’ha presentat per sorpresa i acaba cantant un poema d’Alberti. La roda de premsa, en què l’alcalde no està afortunat amb una resposta que dóna a entendre que no serà candidat, s’acaba de manera rara, amb aplaudiments veïnals.

De tornada al carrer, la presó i la seva part del darrere fan que Hereu somiï amb el dia que aquells murs no hi siguin, els blocs estil Sant Cosme que al final s’han inclòs en la reforma vagin a terra i la Trinitat Vella es connecti amb Vallbona a través de l’aïllat Parc de les Aigües. La regidora, al seu rotllo, apunta que al carrer Pérez del Pulgar hi ha una tapa abonyegada. Política de proximitat, se’n diu.

Ja són quatre hores de patejar barri i, després de veure la Casa de l’Aigua i explicar que el Museu d’Història arreglarà la caseta on hi ha l’okupa Ateneu Llibertari des del 1991, l’alcalde arriba al Pont de Sarajevo, símbol d’unió entre les dues Trinitats –la Nova, amb nou metro però encara atrotinada–. És el pont de la pintada del PCC, on s’intueix com serà el nou carril VAO de circulació ràpida de busos. Hereu va tornant a la plaça Trinitat i al·lucina amb les plantes que han posat els veïns als forats dels arbres. La visita s’acaba en to turístic: Casa Joan, a la plaça, és famosa per les paelles dels dijous i el forn dels germans Jordà és mundialment conegut per servir pa a Arzak i Berasategi. “A mi el que m’agrada és això”, confessa Hereu, el dels barris, encara que això no faci guanyar eleccions.