L’acord pel canvi climàtic, fins al 2010

El nou protocol internacional de lluita contra el canvi climàtic no portarà el nom de Copenhaguen. Si no hi ha sorpreses d’última hora la comunitat internacional haurà d’esperar al 2010 –molt possiblement a la reunió convocada per l’ONU a Ciutat de Mèxic per a finals d’any– per concretar com serà el successor del Protocol de Kyoto. Anant molt bé, la conferència que se celebrarà el pròxim mes de desembre a la capital danesa servirà per aprovar un acord de principis, però no un protocol amb objectius i compromisos concrets, segons es desprèn de les valoracions finals de les principals delegacions de la reunió preparatòria celebrada des de dilluns al recinte de Fira Gran Via.

Després de cinc dies de converses els delegats dels Estats firmants del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC, en les sigles en anglès) tornen a casa amb una gran diversitat d’opinions.
Els representants dels països més pobres –especialment els africans– se senten defraudats i enganyats pels països rics. “És inacceptable que la reunió de Barcelona no hagi servit per avançar decididament en la retallada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels països rics, culpables reals del canvi climàtic”, va explicar ahir Lumumba Di-Aping, representant del Sudan i un dels portaveus del G-77 + Xina. La delegada boliviana es lamentava que els països rics “han estat negociant uns documents coma per coma i paraula per paraula, però no per al benestar del món sinó per defensar els seus interessos econòmics”.

La delegació de la Unió Europea començava ahir la seva última declaració oficial emfasitzant que “Copenhaguen ha de ser un pas endavant important per redirigir el desenvolupament de la humanitat”. “Necessitem un acord ambiciós que permeti aturar el canvi climàtic i que afecti a tots els sectors”, afirmava el ministre suec Anders Turesson com a portaveu de la Unió Europea. Tot seguit, els portaveus europeus reclamaven als Estats Units que concretin la seva proposta de reducció de les emissions i d’ajudes econòmiques. “A Copenhaguen necessitem tenir les xifres dels Estats Units”, concretava Alicia Montalvo, cap de la delegació espanyola.

Yvo de Boer, secretari executiu de l’UNFCCC, s’esforçava per mantenir les esperances, però per primera vegada reconeixia públicament que a Copenhaguen no s’arribarà a un acord de compromisos concrets. Com a mínim, va indicar De Boer, la cimera de la capital danesa hauria de servir per aprovar els principis bàsics del futur protocol vinculant.

Jonathan Pershing, cap de la delegació dels Estats Units, va reiterar que el govern Obama està decidit a lluitar contra el canvi del clima però va reiterar que no podrà concretar xifres de reducció i ajudes financeres fins que el Senat aprovi la llei sobre canvi climàtic (potser a principis del 2010). A més, els Estats Units consideren imprescindible que el futur protocol inclogui compromisos –en la seva justa proporció– de tots els països del món i no només dels rics, va indicar Pershing.