“Estem preparats davant un avançament de la grip A”

Cata­lu­nya ja ha patit la pri­mera mort per grip A. Una veïna de Llo­ret de Mar ingres­sada a l’Hos­pi­tal Josep Tru­eta de Girona en va ser la pri­mera víctima a prin­ci­pis d’agost, però l’evo­lució del virus actu­al­ment “no és pre­o­cu­pant”, afirma la con­se­llera de Salut.

¿Cata­lu­nya està pre­pa­rada per afron­tar una grip A mas­siva a la tar­dor?
Total­ment. Cada any afronta un incre­ment d’un 20% de l’acti­vi­tat per virus res­pi­ra­to­ris. Estem pre­pa­rats perquè tenim acti­vat el ser­vei de vigilància epi­de­miològica, per si la grip nova s’avança a l’època de fred i per si se solapa amb la grip esta­ci­o­nal. Això per­met garan­tir els efec­tius sani­ta­ris neces­sa­ris i els llits crítics, per quan calen ingres­sos per pneumònia, que són molt pocs casos. Si calgués, però, també podem fer ser­vir llits de cen­tres pri­vats. De moment, a Austràlia, el nos­tre refe­rent a l’hemis­feri sud, la grip A no s’ha sola­pat amb l’esta­ci­o­nal.

Què ha de fer un ciu­tadà per deter­mi­nar si té la grip nova?
Davant el dubte ha de tru­car al telèfon de Sani­tat Res­pon o bé al seu cen­tre de salut i par­lar amb la infer­mera o el seu metge de capçalera. També pot dema­nar con­sell al far­macèutic. En cas d’estar emba­ras­sada, ha de tru­car a la lle­va­dora. Hem fet arri­bar els pro­to­cols d’actu­ació als col·legis pro­fes­si­o­nals de met­ges, d’infer­me­res i de far­macèutics.​També hem fet arri­bar el pro­to­col a les mútues.

¿S’ha col·lap­sat el telèfon de Sani­tat Res­pon?
Sani­tat Res­pon és un ser­vei per a tots els ciu­ta­dans. Tenim ope­ra­dors, però també infer­me­res que acon­se­llen sobre el que cal­gui. Des que l’OMS va donar l’alerta el 24 d’abril, el ser­vei ha rebut 5.345 tru­ca­des rela­ci­o­na­des amb la grip A(H1N1), de les quals 729 van ser de pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris i 4.616 de ciu­ta­dans. Són un 8,5% de les con­sul­tes (62.404).

Quins són els grups de risc?
Els que patei­xen malal­ties res­pi­ratòries i car­di­o­vas­cu­lars cròniques (excepte hiper­tensió) i els paci­ents amb immu­no­su­pressió (ori­gi­nada per la sida, fàrmacs o en recep­tors de tras­plan­ta­ments), a més d’una llarga llista, però s’ha creat molta con­fusió amb els menors. Només afecta els que reben trac­ta­ment pro­lon­gat amb àcid ace­til­sa­licílic per la pos­si­bi­li­tat que tenen de desen­vo­lu­par una síndrome de Reye. L’alerta en aquests grups és per poder fer un diagnòstic ràpid en cas que patei­xin una pneumònia, que cal trac­tar de seguida, perquè és l’única com­pli­cació impor­tant que pre­senta la grip A. Amb tot, cal valo­rar la pres­cripció d’anti­vi­rals segons el bene­fici/risc que com­porti per al paci­ent.

Hi ha prou anti­vi­rals?
Tenim 43.164 trac­ta­ments d’Osel­ta­mi­vir en càpsu­les dis­po­ni­bles per a ús imme­diat i 1.330.450 trac­ta­ments en forma de pólvo­res del fàrmac per trans­for­mar en xarop o per posar en càpsu­les. Podríem tenir dis­po­ni­bles fins a 60.000 dosis anti­vi­rals al moment, si calgués.

I pel que fa a la vacu­nació?
Encara no tenim la vacuna. Quan la tin­guem, només es podrà sub­mi­nis­trar amb auto­rit­zació prèvia de l’Agència Euro­pea del Medi­ca­ment i l’Agència Espa­nyola del Medi­ca­ment. Cal tenir la segu­re­tat que és efi­ci­ent i segura, però el risc zero no exis­teix.

No hi ha cap data?
La comu­ni­tat científica no s’ha mani­fes­tat de manera defi­ni­tiva sobre quins grups de risc cal vacu­nar, però ho farà aviat, aquest mes d’agost o al setem­bre. S’espera amb ànsia la vacuna per evi­tar que coin­ci­dei­xin en el temps la grip nova, l’esta­ci­o­nal i les altres infec­ci­ons res­pi­ratòries que arri­ben amb el fred del gener.

Quins són els grups de risc?
Com deia abans, els grups de risc són la població sus­cep­ti­ble de rebre medi­ca­ments anti­vi­rals, a qui es fa un con­trol per fer diagnòstics ràpids. També és la població que pot estar més expo­sada a la malal­tia, com ara els menors de 14 anys i els ser­veis públics essen­ci­als: sani­ta­ris, met­ges, peni­ten­ci­a­ris, etc. És per evi­tar que les bai­xes labo­rals puguin crear difi­cul­tats per man­te­nir aquests ser­veis bàsics.

Tots els infants es vacu­na­ran?
Encara hi ha dub­tes de si cal vacu­nar els menors de catorze anys per evi­tar la pro­pa­gació de la grip, i si cal vacu­nar les per­so­nes més grans de 60 anys, perquè la grip A no ha afec­tat encara aquest col·lec­tiu. Tam­poc hi ha la cer­tesa que s’hagin de vacu­nar les emba­ras­sa­des. Qui pateix el risc és la mare. No s’ha cons­ta­tat cap trans­missió del virus al fetus, ni a través de la pla­centa ni de la sang.

Cal infor­mar-ne més els ciu­ta­dans?
Aquest dis­sabte el minis­teri de Sani­tat ini­ciarà una cam­pa­nya infor­ma­tiva a tot l’Estat, en totes les llengües ofi­ci­als i amb con­sells bàsics per pre­ve­nir els con­ta­gis de la grip. Després, des del govern de la Gene­ra­li­tat farem una cam­pa­nya de recor­da­tori.