Desprotecció oficial

Aquesta casa és una ruïna i Agafa els diners i corre són dos dels títols que més vegades han passat pel cap dels veïns del carrer Pompeu Fabra de Montgat que tot just acaben d'estrenar els seus pisos de protecció oficial, que ha promogut l'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (Impsol).

Després de mesos d'espera i de superar entrebancs per a la concessió de les hipoteques, ja tenen les claus d'unes cases que han resultat molt diferents del que esperaven. La principal sorpresa l'han trobat a la plaça de pàrquing que havien d'adquirir amb el pis -per un preu de 22.500 euros- i que està posant a prova les seves facultats al volant. Si bé és cert que les places compleixen -pels pèls- l'amplada mínima, no s'ha previst cap marge de separació que permeti entrar i sortir als vehicles. Les portes xoquen entre cotxes i amb les parets.

En funció de la ubicació de cada plaça i de la mida del vehicle, cada conductor ha hagut d'idear la seva solució. Alguns opten per acabar d'entrar el cotxe el seu lloc empenyent-lo des de fora, altres deixen el cotxe al carrer i d'altres, directament, han ocupat alguna de les 53 places que la promoció destina a la venda i que de moment encara estan buides, que sí que han reservat un marge buit als laterals i, fins i tot, un espai de separació entre columnes que permet obrir les portes. Un greuge comparatiu que els veïns no estan disposats a acceptar: "No demanem places més grans, sinó espai per poder sortir. Hem pagat per la nostra plaça i volem que sigui funcional", explica la Sandra Gómez, una de les veïnes.

Però aquest no és l'únic entrebanc amb què han topat els nous propietaris, que remarquen que van pagar uns 180.000 euros per les seves cases i que, per tant, "ningú no ens ha regalat res, perquè ara haguem de callar". Ja d'entrada van trobar la porta del carrer trencada. No ha funcionat des que al maig hi van arribar els primers veïns. Tampoc tanca la porta que separa els trasters del pàrquing. Uns trasters per on, a més a més, passen uns grans conductes de ventilació i uns tubs de condensació d'aigua que gotegen. El resultat és un fort tuf d'humitat cada vegada que s'obre la porta.

Ja dins dels pisos, la llista de tares continua. Els terres no s'han polit bé i estan tacats. "Sembla que no netegem, però és que no hi ha res a fer", destaquen els veïns. A més a més, en alguns pisos hi ha desnivells dins de les habitacions. De manera que si es deixa una ampolla o una pilota a un extrem de la cambra rodola fins a l'altra punta. "Quan entràvem a l'habitació teníem sensació de mareig i vam fer la prova: fa baixada!", explica el propietari d'un dels pisos. També estan tortes algunes de les parets, tal com evidencia la col·locació d'alguns mobles i portes que no hi ha manera que quedin enganxats. I en algun pis el plat de dutxa està col·locat just davant de la finestra i encaixonat per la tassa del vàter, fet que fa impossible ubicar-hi una mampara.

Però això no és tot: el mirall de l'ascensor està trencat també des del primer dia i fa soroll de vell, les rajoles tenen tonalitats diferents, hi ha portes amb ratllades, forats a les banyeres... Tota una ganga que ha costat 180.000 euros en règim de protecció oficial.