Societat
L’Alt Empordà i la Segarra ja superen el 25% d’immigració
L’Alt Empordà, destí daurat per a jubilats francesos i alemanys. A la Segarra s’hi han instal·lat romanesos i ucraïnesos que treballen al camp i els escorxadors
L’Alt Empordà i la Segarra són les comarques amb un percentatge d’immigració més alt, un 28,2% i un 25,5% respectivament. Molt per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 16,6%. Ben diferents són, però, els motius que expliquen l’alt índex d’immigració a l’una i l’altra: tot i que l’Alt d’Empordà és una comarca fronterera on habitualment hi ha hagut necessitat de mà d’obra, gran part dels estrangers que hi viuen són jubilats europeus que s’hi han instal·lat per disfrutar de la jubilació; a la Segarra es tracta fonamentalment de treballadors del camp, els escorxadors i sobretot de la cooperativa agropecuària de Guissona.
Si s’analitzen les nacionalitats majoritàries es fa evident que es tracta de diferents tipus d’immigració: a l’Alt Empordà s’hi han instal·lat sobretot marroquins (26%), però els segueixen els francesos (13,4%) i els alemanys (6,3%), mentre que a la Segarra el primer col·lectiu és el romanès (28,6%), seguit de l’ucraïnès (22%) i del marroquí (15%).
Un reflex del que ha significat aquest creixement és que l’any 2004, el percentatge d’immigració a l’Alt Empordà era del 17,7%, i a la Segarra, del 15,4%. En tots dos casos, per tant, en cinc anys hi ha hagut un augment de deu punts.
Un boom de la immigració, concentrat entre els anys 2000 i 2008, que tots els estudis ja donen per acabat coincidint amb la crisi. Segons L’impacte de la crisi econòmica en les migracions internacionals a Catalunya, que la Fundació Jaume Bofill va presentar fa unes setmanes, l’any 2008 ja van entrar un 12% menys d’estrangers que el 2007, i es calcula que van marxar de Catalunya almenys 75.300 persones de nacionalitat no espanyola, un 20,5% més que l’any anterior. El balanç del 2009 haurà d’acabar de confirmar la tendència.
Al juliol del 2009 dels 7,5 milions de persones empadronades als ajuntaments catalans, 1,2 milions, és a dir, el 16,6 %, no havien nascut a l’Estat. La majoria són homes (54%) i sis de cada deu se situen a la franja d’edat entre els 15 i els 44 anys. Per orígens, gairebé el 20% procedien del Marroc; el 8% de Romania, el 7% de l’Equador i el 5% de Bolívia.
Osona, 15%
A més de l’Alt Empordà i la Segarra, la Vall d’Aran (23%), el Baix Empordà (22,8%), el Baix Ebre (22,3%), el Montsià i la Selva (22%), el Gironès (21,7%) i el Tarragonès (21%) encapçalen les comarques amb més presència d’immigració. Curiosament, Osona, que aquests dies s’ha convertit en objectiu mediàtic perquè la seva capital té la intenció de vetar l’accés dels sensepapers al padró al·legant les dificultats que representa per al municipi gestionar l’alt nombre de nouvinguts, se situa una mica per sota del 15%.
El Ripollès i l’Anoia, amb el 8,7% i el 10,4% respectivament, tenen els índexs d’immigració més baixos del país. n
Si s’analitzen les nacionalitats majoritàries es fa evident que es tracta de diferents tipus d’immigració: a l’Alt Empordà s’hi han instal·lat sobretot marroquins (26%), però els segueixen els francesos (13,4%) i els alemanys (6,3%), mentre que a la Segarra el primer col·lectiu és el romanès (28,6%), seguit de l’ucraïnès (22%) i del marroquí (15%).
Un reflex del que ha significat aquest creixement és que l’any 2004, el percentatge d’immigració a l’Alt Empordà era del 17,7%, i a la Segarra, del 15,4%. En tots dos casos, per tant, en cinc anys hi ha hagut un augment de deu punts.
Un boom de la immigració, concentrat entre els anys 2000 i 2008, que tots els estudis ja donen per acabat coincidint amb la crisi. Segons L’impacte de la crisi econòmica en les migracions internacionals a Catalunya, que la Fundació Jaume Bofill va presentar fa unes setmanes, l’any 2008 ja van entrar un 12% menys d’estrangers que el 2007, i es calcula que van marxar de Catalunya almenys 75.300 persones de nacionalitat no espanyola, un 20,5% més que l’any anterior. El balanç del 2009 haurà d’acabar de confirmar la tendència.
Al juliol del 2009 dels 7,5 milions de persones empadronades als ajuntaments catalans, 1,2 milions, és a dir, el 16,6 %, no havien nascut a l’Estat. La majoria són homes (54%) i sis de cada deu se situen a la franja d’edat entre els 15 i els 44 anys. Per orígens, gairebé el 20% procedien del Marroc; el 8% de Romania, el 7% de l’Equador i el 5% de Bolívia.
Osona, 15%
A més de l’Alt Empordà i la Segarra, la Vall d’Aran (23%), el Baix Empordà (22,8%), el Baix Ebre (22,3%), el Montsià i la Selva (22%), el Gironès (21,7%) i el Tarragonès (21%) encapçalen les comarques amb més presència d’immigració. Curiosament, Osona, que aquests dies s’ha convertit en objectiu mediàtic perquè la seva capital té la intenció de vetar l’accés dels sensepapers al padró al·legant les dificultats que representa per al municipi gestionar l’alt nombre de nouvinguts, se situa una mica per sota del 15%.
El Ripollès i l’Anoia, amb el 8,7% i el 10,4% respectivament, tenen els índexs d’immigració més baixos del país. n
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.