El llarg camí del TGV a París

Estem massa acostumats a escoltar el que volem sentir. El fet que a finals d’aquest any es pugui viatjar amb un mateix tren d’ample europeu entre Barcelona i Perpinyà no vol pas dir que sigui possible un viatge en tren d’alta velocitat de Barcelona a París. Ni de bon tros. La història del tren d’alta velocitat entre Catalunya i França està plena de despropòsits, el primer dels quals va ser que la primera línia de l’Estat (Madrid-Sevilla), mirés cap a Àfrica i no a Europa.

Però, deixant de banda greuges històrics, el que cal explicar ara és que almenys fins a l’any 2020 no hi haurà cap tren que pugui circular en alta velocitat als 1.100 quilòmetres que separen Barcelona de París. D’ara fins a aquesta data, en què està previst que es posi en servei la nova línia Perpinyà-Montpeller, només hi haurà pedaços provisionals i trens que circularan alternativament per vies convencionals i d’alta velocitat.

El primer que veurem, segurament a finals d’aquest any, són aquests pedaços provisionals. Ho va explicar ahir en una visita a Barcelona el president dels ferrocarrils francesos (SNCF), Guillaume Pepy, que va explicar que el primer pas podria ser un tren entre Perpinyà i Figueres, cosa difícil si es té en compte que l’estació d’alta velocitat de Figueres no està ni començada. Més senzilla s’entreveu una connexió amb Barcelona i Girona, amb un recorregut que s’hauria de fer amb trens d’eixos intercanviables.

Aquest tren aniria per via convencional i d’ample ibèric entre Barcelona i el sud de Figueres, on es col·locaria una plataforma de canvi d’eixos. Un cop amb els eixos adaptats a l’ample europeu, un procés que en els trens moderns dura uns cinc minuts, el comboi podria circular fins a Perpinyà i més enllà a través del túnel del Pertús. Aquest trajecte, que ara es fa en 3 hores i 50 minuts es podria reduir per sota les tres hores, però en cap cas es podria considerar un viatge d’alta velocitat.

No és l’única possibilitat que hi ha per connectar les dues ciutats. Hi ha qui ha arribat a proposar, fins i tot, que s’utilitzin trens d’ample europeu que surtin de l’estació de Sants, donin la volta pel ramal de mercaderies de Castellbisbal i enllacin amb la frontera alternant la línia de TGV amb els trams de la convencional on s’està col·locant un tercer rail perquè hi puguin circular trens de les dues amplades. Més que una solució provisional, un invent que sembla tret del TBO.