Els fils invisibles dels tallers il·legals xinesos

El maig del 2008, els Mossos d’Esquadra van rebre la visita de dos ciutadans xinesos que asseguraven que eren víctimes d’una xarxa que els explotava a través de tallers de confecció il·legals a Mataró. Per demostrar-ho, van facilitar adreces i noms dels responsables dels negocis. Al final de la investigació inicial, els Mossos havien identificat 86 tallers sospitosos, només a la capital del Maresme, i havien descobert un entramat que, a simple vista, podia semblar un cúmul de casualitats.

Agents infiltrats van comprovar que les condicions laborals denunciades eren certes. En poder del jutjat d’instrucció número 2 de Mataró existeixen imatges gravades en què es veuen matalassos a terra i estances sense ventilació i plenes de brutícia. A més, van poder determinar que els tallers instal·lats en polígons –que exhibien presumptes llicències d’activitat– enllestien encàrrecs en temps rècord i a preus molts baixos. La clau era una producció en cascada: “Els tallers de la zona industrial redistribuïen la feina en els tallers petits instal·lats en garatges i domicilis”, explica el subinspector Xavier Cortés, cap de la unitat central de tràfic d’éssers humans de la divisió d’investigació criminal.

Però, el més revelador va ser descobrir els vincles econòmics existents entre els 86 tallers investigats. El responsable d’un negoci pagava la llum d’un segon taller i l’assegurança d’un tercer local, per exemple. Així, fins a crear una xarxa de relacions tan densa i complexa que es feia difícil de veure. Els Mossos també van observar com domicilis de responsables de tallers constaven com a adreça en l’empadronament d’altres amos o treballadors.

És en aquest punt de la investigació quan s’obre una segona línia d’investigació centrada en una gestoria amb oficines a Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. Una part de la gestoria funcionava legalment, però un altra part es dedicava al que en argot policial es coneix com blanquejar persones. És a dir, feien regularitzacions fraudulentes proporcionant als immigrants en situació irregular una adreça falsa per empadronar-se i una proposta de treball també falsa, segons es desprèn de les investigacions dels Mossos.

Els gestors disposaven de totes les dades dels tallers per tal que funcionés la trama. “Sabien quina adreça podien facilitar per a un empadronament fals sense aixecar sospites, ja que controlaven el nombre de persones domiciliades en cada pis”, destaca l’inspector Jordi Ollé, cap de l’àrea central de crim organitzat.
“És la perversió del sistema”, afegeix el subinspector Cortés.

L’advocat de tres implicats en la trama de gestories, Antoni Gispert, discrepa dels Mossos: “Arriben a la gestoria a través d’un dels testimonis protegits que parla d’un dels meus clients com un senyor amb molt poder”. En opinió del lletrat, “l’error policial és creure que hi ha una estructura de poder per sobre d’unes relacions –les establertes entre 86 tallers de Mataró– que es poden haver produït de manera natural entre persones d’una mateixa comunitat d’origen”. Gispert afegeix que tota la trama “comença i acaba en els responsables dels tallers de Mataró”.

Macrobatuda al Maresme
El 16 de juny de 2009, a primera hora del matí, l’arribada de vehicles policials procedents de tot Catalunya va alertar els veïns de la capital de Maresme que aquell no seria un dia qualsevol. Després d’irrompre, de forma simultània, en els tallers investigats, els Mossos van detenir 77 persones i van imputar-ne 40 més, a moltes de les quals van citar directament al jutjat pel fet d’estar embarassades o ser d’avançada edat. La col·laboració dels responsables dels negocis clausurats va ser nul·la.

Els Mossos també es van fer càrrec de 450 víctimes de la xarxa, de les quals prop de 200 van declarar que treballaven per pagar un deute. La majoria no eren conscients d’estar al país de forma irregular. En aquest punt, el subinspector Cortés destaca com aquests immigrants pateixen una triple victimització, ja que han de pagar un deute, són explotats laboralment i, a sobre, es troben en situació de desemparament a Catalunya.
Per això, abans del desplegament del dispositiu, els Mossos van tenir molt clar que els tractarien com a víctimes i, en cap cas, els detindrien per incompliment de la llei d’estrangeria. Un supòsit que també preveu la legislació. Tot i la polèmica mediàtica que es va generar, l’inspector Ollé afirma que “no vam rebre cap queixa oficial del Cos Nacional de Policia”.

Mentre enllestien la primera fase de l’operació batejada com Wei –que en xinès vol dir il·legal–, els investigadors no treien l’ull als responsables de la gestoria, que van reaccionar a les detencions dels responsables del taller encapçalant protestes davant la conselleria d’Interior.

No va ser l’únic moviment que van fer. La investigació revela que un dels responsables de la gestoria, Jianxing Z., va contactar amb un altre dels detinguts en la segona fase de l’operació Wei. Es tracta de Francisco Z.Z., un xinès nacionalitzat espanyol que, segons els Mossos, és un cap de serp al servei de la tríada (organització xinesa de caràcter mafiós) d’àmbit europeu, coneguda amb el nom de Sol Roig. Els caps de serp són les persones encarregades del trasllat dels sensepapers xinesos. La tríada Sol Roig té dividida Europa en sectors, i Francisco s’encarregava d’Espanya, Portugal, França i Itàlia. Les investigacions policials indiquen que Jianxing va interessar-se per les tarifes per saber quan li costaria enviar compatriotes seus a diferents països. Els Mossos també van comprovar que Francisco va traslladar, a altres punts d’Europa, xinesos que s’havien quedat sense feina a Mataró.

L’advocat defensor assegura que l’únic que els investigadors tenen contra el seu client és una trucada “on queda clar que es tracta de dues persones que no es coneixen de res”. Segons Gibert, després de la macrooperació policial, van aparèixer pels carrers de Mataró cartells en xinès on s’oferia transport fora de Catalunya i Espanya. I Jianxing va trucar per curiositat. L’advocat descriu els seus clients com unes persones amb una vida i, sobretot, uns negocis normals. Jianxing, el seu fill Sheng Z. i la seva exparella Ping H.D.J. estan en presó preventiva des del desembre.

Però, mentre l’advocat defensor insisteix que s’ha confós l’actuació habitual d’una gestoria amb un aparell al servei d’una organització mafiosa; els investigadors continuen fent-se preguntes, convençuts que només han aconseguit desmantellar una part de la xarxa. Alguns dels interrogants oberts giren al voltant dels diners que generaven els tallers il·legals. En els comptes bancaris, els Mossos només han trobat 54 milions d’euros “per pagar les factures”, destaca l’inspector Ollé.

En aquest àmbit de la investigació, es detecta una presència estranya: la de transports procedents d’Itàlia que, periòdicament, passen per Mataró a recollir diners. “Eren sempre les mateixes persones i els mateixos vehicles de luxe”, explica el subinspector Cortés. Els Mossos calculen que, en cada viatge, s’emportaven uns 300.000 euros. La incògnita, ara, és qui hi ha darrere d’aquests transports que també tenien parada al carrer Trafalgar de Barcelona. ¿Es tracta d’un aparell que blanqueja capitals (similar a la gestoria) o d’una estructura superior que mou els fils d’una xarxa criminal, bàsicament, horitzontal? Futures investigacions dels Mossos esperen descobrir-ne la resposta.