Augmenta el risc de violència entre joves de bandes llatines

En el fenomen de les bandes violentes de joves d’origen sud-americà, l’equació amb què es treballa actualment és més grups, més joves que en formen part i, en conseqüència, més risc d’episodis violents. Els últims mesos s’han registrat tres morts vinculades al fenomen de les bandes, a Barcelona, Sabadell i l’Hospitalet de Llobregat. No obstant, els experts policials asseguren que no estem davant d’una situació alarmant, encara que tampoc no es pot abaixar la guàrdia.

“Mantenim molt actius els dispositius de prevenció”, explica el subinspector dels Mossos d’Esquadra, Lluís Paradell, cap de l’àrea central d’anàlisi estratègica. Paradell assegura que les expectatives que auguraven una desaparició de les bandes amb el procés de legalització dels Latin Kings i els Ñetas eren tan irreals com els discursos que vinculen els grups existents a Catalunya amb el crim organitzat.

Això no vol dir que no protagonitzin accions violentes, “però més aviat en el marc de baralles multitudinàries, revenges...”. Precisament, en aquest context s’explica la mort de Freddy Salvador Medina el maig passat al barri de Sants. En tots els casos la resposta dels Mossos es basa en investigacions que posen a disposició judicial als autors dels fets violents tan ràpidament com és possible. En el cas de l’homicidi de Medina, dimecres es van conèixer les detencions de quatre joves presumptament vinculats als Ñetas. No obstant, des dels Mossos “no criminalitzem la pertinença al grup, sinó les accions il·lícites”, destaca Paradell.

Expulsió dels violents
Aquesta estratègia té efectes en algunes bandes, en què consten “expulsions de membres massa violents” que, no obstant, troben refugi en altres grups.

Els grups que més preocupen els responsables policials són els que adopten el nom de les maras centreamericanes: la M13 –o Salvatrucha– i la M18. “Tot i que encara estan en una fase embrionària, es fan notar més que abans”, afirma el subinspector Paradell.

La violència que caracteritza aquest tipus de bandes fa que el risc sigui més alt. “Tot i que no són una còpia directa de les maras, sí que n’estan influïdes i en alguns casos reben visites dels líders dels grups centreamericans”. Aquest va ser el cas d’una banda reduïda i molt tancada que s’emmirallava en la M18 d’Hondures i que va estar implicada en la mort a trets d’un jove a la sortida d’una discoteca de Girona el 2008.

En aquest crim ja es va utilitzar una arma de foc, encara que de fabricació casolana. El setembre passat una arma curta va acabar amb la vida d’un jove a l’Hospitalet. Des d’alguns àmbits es considera que aquestes accions evidencien la radicalització dels grups. “S’estan començant a armar”, denuncia David Miquel des d’un sindicat dels Mossos. “Ja no són navalles, ara són trets”, es queixa la portaveu dels veïns afectats per la zona d’oci de Femades, Núria Huete. El subinspector Paradell afirma que aquests grups han tingut accés a armes de foc des dels seus inicis: “Això no vol dir que no ens preocupi que hagin fet el pas d’utilitzar-les, però encara no estem parlant de tirotejos al mig del carrer”.

L’investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i expert en bandes d’origen sud-americà Juan Pablo Soriano defuig l’alarmisme i explica que, fins i tot en el cas de les maras, “en la majoria dels casos es tracta d’aprofitar el nom perquè genera por i respecte”.

Ho confirma Huete, que explica que són habituals les baralles en què els joves criden que pertanyen a bandes. Precisament la zona d’oci de Femades, situada a la frontera de Cornellà i l’Hospitalet, és un territori amb presència d’aquests grups, així com altres municipis de l’àrea metropolitana, com Rubí i Sabadell, i barris de Barcelona com Sants i el Poble-sec.

En ocasions les pintades indiquen la presència de Latin Kings i Ñetas, o altres grups de més recent aparició (Black Panthers, Forty Two, Bloods, Crips, Trinitaris...).