Condemna de 20 i 22 anys de presó als agressors de l'Alba
Tribunals
L’Alba no sabrà mai que aquells que més l’havien d’estimar passaran quasi vint anys de la seva vida en una presó per haver-la maltractat fins al punt de deixar-la impedida, físicament i psíquicament, en una cadira de rodes per a la resta de la vida. L’Alba no sabrà mai que la seva mare, Ana María Cano, i el seu padrastre, Francisco Javier Pérez, han estat condemnats a 20 i 22 anys de presó, respectivament, pels diversos episodis de lesions que la nena va patir entre el desembre de l’any 2005 i el 4 de març del 2006.
La secció 20 de l’Audiència de Barcelona va fer pública ahir la sentència sobre un dels casos de maltractaments a menors més greus que s’han conegut fins ara i que, al seu dia, va posar de manifest la greu descoordinació entre els diversos poders públics per detectar i fer front a aquest tipus de situacions. En la resolució es considera provat que va ser el processat l’autor directe de les agressions, però atribueix el mateix grau de responsabilitat a la mare.
El tribunal ha tingut clar que Ana María sabia perfectament el tracte degradant i vexatori a què Francisco Javier sotmetia la seva filla i asseguren que l’hauria pogut protegir de forma efectiva “amb la simple acció d’apartar físicament la menor de la convivència” amb el processat. El magistrat ponent, Francisco Ortí, no ha volgut convertir la sentència en un text efectista, però tampoc ha estalviat qualificatius per parlar de la “penosa i indigna” situació en què vivia l’Alba o per referir-se al “clima de terror” que va haver de suportar.
Indemnització
Els processats han estat condemnats per un delicte contra la integritat moral, dos delictes de lesions i un delicte de maltractament habitual. A la mare se li ha retirat la pàtria potestat sobre la filla i tots dos hauran d’indemnitzar la nena amb un milió i mig d’euros.
En la condemna ha estat clau la declaració de María Teresa, filla de l’acusat, que convivia a la casa amb l’Alba. La nena va explicar, al seu dia i a través d’un interrogatori fet per psicòlegs, com el seu pare li feia menjar el vòmit a l’Alba, la lligava o li tapava la boca amb cinta aïllant. El tribunal ha tingut clar que els acusats “falten a la veritat” en les seves versions dels fets i subratlla que ha quedat “exclòs que l’autoria fos la caiguda accidental del llit”, com va assegurar Francisco Javier.
L’acció que va provocar que la nena entrés en coma i patís una gravíssima lesió cerebral no la va provocar cap agressió directa amb un objecte, sinó una “violenta i brusca sacsejada”. Aquest fet no tenia cap intenció homicida, no hi havia ànim de matar, i per aquest motiu s’ha desestimat la condemna per intent d’assassinat.
L’advocat de la mare, Josep Lluís López, va titllar la sentència d’“excessivament dura” i va anunciar la presentació d’un recurs al Tribunal Suprem.
