Condemna de 20 i 22 anys de presó als agressors de l'Alba

L’Alba no sabrà mai que aquells que més l’havien d’esti­mar pas­sa­ran quasi vint anys de la seva vida en una presó per haver-la mal­trac­tat fins al punt de dei­xar-la impe­dida, física­ment i psíqui­ca­ment, en una cadira de rodes per a la resta de la vida. L’Alba no sabrà mai que la seva mare, Ana María Cano, i el seu padras­tre, Fran­cisco Javier Pérez, han estat con­dem­nats a 20 i 22 anys de presó, res­pec­ti­va­ment, pels diver­sos epi­so­dis de lesi­ons que la nena va patir entre el desem­bre de l’any 2005 i el 4 de març del 2006.

La secció 20 de l’Audiència de Bar­ce­lona va fer pública ahir la sentència sobre un dels casos de mal­trac­ta­ments a menors més greus que s’han cone­gut fins ara i que, al seu dia, va posar de mani­fest la greu des­co­or­di­nació entre els diver­sos poders públics per detec­tar i fer front a aquest tipus de situ­a­ci­ons. En la reso­lució es con­si­dera pro­vat que va ser el pro­ces­sat l’autor directe de les agres­si­ons, però atri­bu­eix el mateix grau de res­pon­sa­bi­li­tat a la mare.

El tri­bu­nal ha tin­gut clar que Ana María sabia per­fec­ta­ment el tracte degra­dant i vexa­tori a què Fran­cisco Javier sot­me­tia la seva filla i asse­gu­ren que l’hau­ria pogut pro­te­gir de forma efec­tiva “amb la sim­ple acció d’apar­tar física­ment la menor de la con­vivència” amb el pro­ces­sat. El magis­trat ponent, Fran­cisco Ortí, no ha vol­gut con­ver­tir  la sentència en un text efec­tista, però tam­poc ha estal­viat qua­li­fi­ca­tius per par­lar de la “penosa i indigna” situ­ació en què vivia l’Alba o per refe­rir-se al “clima de ter­ror” que va haver de supor­tar.

Indem­nit­zació
Els pro­ces­sats han estat con­dem­nats per un delicte con­tra la inte­gri­tat moral, dos delic­tes de lesi­ons i un delicte de mal­trac­ta­ment habi­tual. A la mare se li ha reti­rat la pàtria potes­tat sobre la filla i tots dos hau­ran d’indem­nit­zar la nena amb un milió i mig d’euros.

En la con­demna ha estat clau la decla­ració de María Teresa, filla de l’acu­sat, que con­vi­via a la casa amb l’Alba. La nena va expli­car, al seu dia i a través d’un inter­ro­ga­tori fet per psicòlegs, com el seu pare li feia men­jar el vòmit a l’Alba, la lli­gava o li tapava la boca amb cinta aïllant. El tri­bu­nal ha tin­gut clar que els acu­sats “fal­ten a la veri­tat” en les seves ver­si­ons dels fets i subrat­lla que ha que­dat “exclòs que l’auto­ria fos la cai­guda acci­den­tal del llit”, com va asse­gu­rar Fran­cisco Javier.

L’acció que va pro­vo­car que la nena entrés en coma i patís una gravíssima lesió cere­bral no la va pro­vo­car cap agressió directa amb un objecte, sinó una “vio­lenta i brusca sac­se­jada”. Aquest fet no tenia cap intenció homi­cida, no hi havia ànim de matar, i per aquest motiu s’ha deses­ti­mat la con­demna per intent d’assas­si­nat.
L’advo­cat de la mare, Josep Lluís López, va tit­llar la sentència d’“exces­si­va­ment dura” i va anun­ciar la pre­sen­tació d’un recurs al Tri­bu­nal Suprem.