Malalts de crisi

La crisi econòmica comença afectant la butxaca i acaba malmetent, fins i tot, la salut. I no només perquè la situació d'incertesa laboral que viuen moltes persones es tradueix en episodis d'angoixa, insomni o ansietat, sinó perquè la manca de recursos -real o temuda- fa que moltes famílies comencin a retallar despeses, entre les quals també s'inclouen les de salut. Les visites a l'odontòleg, al fisioterapeuta o al podòleg -serveis tots de pagament- deixen de ser prioritàries i la revisió de la vista o les ulleres noves, de sobte, poden esperar un any més. Els casos més extrems, però, són les persones que no poden comprar els medicaments que el metge els ha receptat.

Aquestes són algunes de les conseqüències més visibles que la crisi està tenint en la salut dels ciutadans. Almenys són els efectes que veuen dia a dia els professionals de molts centres d'atenció primària (CAP) de Catalunya, com la doctora Montserrat Romaguera, metge de família del CAP Ca n'Oriac de Sabadell i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic).

La doctora Romaguera afirma que els col·lectius que estan patint més la crisi són els joves que no poden fer front al pagament de les hipoteques i els immigrants. "Fins i tot hem tingut casos de pacients amb idees de suïcidi", assegura. Persones que no arriben a final de mes, famílies a un pas del desnonament o que es veuen obligades a llogar habitacions de casa per pagar el lloguer o la hipoteca... "Això danya la intimitat familiar i, a la llarga, la salut", afirma la doctora.

Els efectes de la crisi deixen rastre en molts hàbits quotidians que afecten la salut. La doctora Romaguera afirma que a les consultes de nutrició del CAP on treballa les infermeres han detectat una caiguda del consum de proteïnes. Les proteïnes estan especialment presents en aliments més cars, com la carn o el peix. Però les famílies no només estalvien en menjar, també en activitats extraescolars i esportives dels fills. "Això es tradueix en més hores de televisió i en més obesitat", resumeix la metge.

A banda dels trastorns de caire més psíquic, hi ha pacients que, a causa de la tensió, arriben a la consulta amb palpitacions, dolor al pit -en aquests casos cal descartar una patologia cardíaca- o problemes musculars. En tot cas, i malgrat que els pacients demanen medicaments per combatre aquests símptomes, "la solució no sempre es troba en els fàrmacs", afirma Romaguera.

La doctora afirma que els pacients han de buscar recursos propis per superar la situació. De vegades, el paper del metge passa més per oferir consell que no pas per fer receptes. Per exemple, ajudant un pacient que ha perdut la feina a crear-se una rutina. "La persona que s'ha quedat a l'atur no pot caure en l'hàbit de llevar-se a les 11 del matí. Ha d'imposar-se una rutina: fer cursos, buscar feina..."