Malalts de crisi

La crisi econòmica comença afec­tant la but­xaca i acaba mal­me­tent, fins i tot, la salut. I no només perquè la situ­ació d'incer­tesa labo­ral que viuen mol­tes per­so­nes es tra­du­eix en epi­so­dis d'angoixa, insomni o ansi­e­tat, sinó perquè la manca de recur­sos -real o temuda- fa que mol­tes famílies comen­cin a reta­llar des­pe­ses, entre les quals també s'inclo­uen les de salut. Les visi­tes a l'odontòleg, al fisi­o­te­ra­peuta o al podòleg -ser­veis tots de paga­ment- dei­xen de ser pri­o­ritàries i la revisió de la vista o les ulle­res noves, de sobte, poden espe­rar un any més. Els casos més extrems, però, són les per­so­nes que no poden com­prar els medi­ca­ments que el metge els ha recep­tat.

Aques­tes són algu­nes de les con­seqüències més visi­bles que la crisi està tenint en la salut dels ciu­ta­dans. Almenys són els efec­tes que veuen dia a dia els pro­fes­si­o­nals de molts cen­tres d'atenció primària (CAP) de Cata­lu­nya, com la doc­tora Mont­ser­rat Roma­guera, metge de família del CAP Ca n'Oriac de Saba­dell i mem­bre de la Soci­e­tat Cata­lana de Medi­cina Fami­liar i Comu­nitària (Cam­fic).

La doc­tora Roma­guera afirma que els col·lec­tius que estan patint més la crisi són els joves que no poden fer front al paga­ment de les hipo­te­ques i els immi­grants. "Fins i tot hem tin­gut casos de paci­ents amb idees de suïcidi", asse­gura. Per­so­nes que no arri­ben a final de mes, famílies a un pas del des­no­na­ment o que es veuen obli­ga­des a llo­gar habi­ta­ci­ons de casa per pagar el llo­guer o la hipo­teca... "Això danya la inti­mi­tat fami­liar i, a la llarga, la salut", afirma la doc­tora.

Els efec­tes de la crisi dei­xen ras­tre en molts hàbits quo­ti­di­ans que afec­ten la salut. La doc­tora Roma­guera afirma que a les con­sul­tes de nutrició del CAP on tre­ba­lla les infer­me­res han detec­tat una cai­guda del con­sum de proteïnes. Les proteïnes estan espe­ci­al­ment pre­sents en ali­ments més cars, com la carn o el peix. Però les famílies no només estal­vien en men­jar, també en acti­vi­tats extra­es­co­lars i espor­ti­ves dels fills. "Això es tra­du­eix en més hores de tele­visió i en més obe­si­tat", resu­meix la metge.

A banda dels tras­torns de caire més psíquic, hi ha paci­ents que, a causa de la tensió, arri­ben a la con­sulta amb pal­pi­ta­ci­ons, dolor al pit -en aquests casos cal des­car­tar una pato­lo­gia cardíaca- o pro­ble­mes mus­cu­lars. En tot cas, i mal­grat que els paci­ents dema­nen medi­ca­ments per com­ba­tre aquests símpto­mes, "la solució no sem­pre es troba en els fàrmacs", afirma Roma­guera.

La doc­tora afirma que els paci­ents han de bus­car recur­sos pro­pis per superar la situ­ació. De vega­des, el paper del metge passa més per ofe­rir con­sell que no pas per fer recep­tes. Per exem­ple, aju­dant un paci­ent que ha per­dut la feina a crear-se una rutina. "La per­sona que s'ha que­dat a l'atur no pot caure en l'hàbit de lle­var-se a les 11 del matí. Ha d'impo­sar-se una rutina: fer cur­sos, bus­car feina..."