Societat

DIEGO LÓPEZ BONILLO

AUTOR D' ‘EL CARBONEIG'

“Es va acabar quan es va generalitzar el butà”

El combustible envasat o canalitzat va substituir la llenya i el carbó com a fonts d'energia domèstica, especialment a partir dels anys cinquanta. La conseqüència immediata va ser la desaparició del carboneig com l'ofici per produir carbó vegetal. Un procés complex per mitjà del qual la fusta es convertia en carbó.

Fins quan dura el carboneig a les comarques de Tarragona?

“El carboneig es va acabar quan es va generalitzar el butà i els combustibles fòssils”.

Quines zones eren les millors i amb una major tradició?

“Estava molt generalitzat, però sobretot en els municipis on hi havia boscos i, en especial, bosc d'alzina. Aquest arbre no tenia altres utilitats i té una de les millors fustes per fer carbó. S'utilitzava a les muntanyes de Prades, a l'Alt Camp, la Conca, el Priorat i a la zona dels Ports. Altres fustes, com ara la de garrofer, s'utilitzaven al Catllar o Vespella, per exemple”.

Com era l'ofici de carboner?

“Habitualment, eren colles d'una dotzena de persones que es distribuïen la feina de tallar arbres, muntar i desmuntar la carbonera, vigilar la crema, que durava més de set dies, i ensacar el carbó. Les colles s'hi dedicaven després de la collita i feien la campanya del carbó arreu de Catalunya”.

Qui eren els principals compradors?

“Tenia un circuit de distribució amb majoristes a les principals ciutats, a Tarragona i Reus n'hi havia una vintena, i alguns carboners que feien distribució directa als domicilis. A banda de l'ús domèstic hi havia alguna empresa química que n'utilitzava i, a les forges, per treballar el ferro. En aquest cas es feia servir carbó de fusta de pi, que té menys poder calorífic”.

En el llibre s'esmenta que en alguns indrets el carboneig el feien persones vingudes de fora. Aquesta feina es pot considerar un motiu d'arribada de jornalers?

“La feina de carboner la podem considerar com la primera onada de migració. Veïns de Bítem, Benifallet, de la zona dels ports o del municipi de Dosaigües, al País Valencià, es van desplaçar per Catalunya i en alguns casos s'hi van quedar. També en van arribar d'Extremadura o de Granada”.

Podem considerar que el paisatge ha estat modelat pel diferent règim d'explotació dels boscos pel carboneig?

“Les tallades d'alzines eren selectives, el que avui s'anomenaria sostenible”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MOBILITAT

Trànsit reposarà radars vandalitzats, entre altres un que no vol Santa Cristina

SANTA CRISTINA D’ARO
Europa

El linx ibèric ja no és una espècie en perill d’extinció, però continua “amenaçada”

Medi ambient

La platja contaminada de Sant Adrià de Besòs seguirà tancada

Sant Adrià de Besòs
Educació

Concentració de docents al Consorci d’Educació a Barcelona: “Volem continuïtat”

Barcelona
SALUT

Concentració a Mataró per exigir la continuïtat del servei de pediatria a l’Hospital

Mataró
Educació

Barcelona enllestirà la reordenació de l’FP el 2030

Barcelona
OLOT

Els veïns del barri del Morrot demanen els expedients del Pla Parcial

OLOT
Societat

Mor Francesc Bosch, el premianenc amant dels pessebres

canvi climàtic

Onades de calor extrem arreu del món

barcelona