De la guerra freda al Montsec
L'Observatori Astronòmic del Montsec va estrenar ahir un segon telescopi, el Fabra-Roa. És un telescopi Baker-Nunn de 50 centímetres de diàmetre. El seu gran camp de visió li permetrà veure milions d'estrelles alhora. En quatre nits podrà explorar i fotografiar tot el cel visible de l'hemisferi nord. Mentre el primer telescopi d'aquest parc astronòmic de terres lleidatanes, el Joan Oró, de 80 centímetres de diàmetre, permet aconseguir imatges de gran qualitat de cossos celestes ja descoberts, el Fabra-Roa es dedicarà a inspeccionar el cel. La seva missió principal serà localitzar nous planetes extrasolars i elements perillosos que podrien suposar una amenaça, com asteroides pròxims a la Terra i restes de satèl·lits artificials abandonats.
Aquestes escombraries espacials, situades en òrbita a uns 1.000 quilòmetres de distància de la Terra, poden suposar un problema tant pel perill de caure finalment sobre l'atmosfera com també perquè poden suposar un obstacle per al llançament de nous satèl·lits.
El nou telescopi, igual que el seu company al Montsec, treballarà dirigit per control remot des de Barcelona. En aquest cas, des de l'Observatori Fabra. L'altre, des de les universitats membres de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya. El telescopi Fabra-Roa és compartit per la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, que ha volgut dotar-se d'un nou gran telescopi, però aquest cop ben allunyat de la contaminació lumínica de la zona metropolitana, i del Reial Institut i Observatori de l'Armada (ROA), organisme de l'exèrcit espanyol on el telescopi estava emmagatzemat i sense ús des dels anys vuitanta.
Per vigilar els soviètics
I és que la història del nou telescopi del Montsec té molt a veure amb la història militar. El va construir la NASA als anys seixanta en plena cursa aeroespacial amb la Unió Soviètica. En van fer setze. Dotze els van instal·lar en països de l'hemisferi nord i quatre a l'hemisferi sud. La seva missió inicial era vigilar els moviments dels satèl·lits artificials. Els russos havien aconseguit posar en òrbita diversos Sputnik mentre els americans fracassaven en els seus primers intents i posaven en marxa un gran programa d'inversions en investigació científica i militar. Un d'aquests telescopis es va instal·lar a la base espanyola de San Fernando, a Cadis. Tècnics nord-americans de la NASA van formar sis militars espanyols en el funcionament del telescopi, i alguns d'ells han participat ara en el seu trasllat i instal·lació a Sant Esteve de la Sarga. L'exèrcit espanyol podrà continuar fent ús del telescopi per control remot des del ROA, “però només amb finalitats científiques, i en cap cas militars”, segons va assegurar ahir l'almirall en cap de l'estat major de l'armada espanyola, Manuel Rebollo García, present en la inauguració de l'aparell.
El telescopi ha estat retocat i robotitzat per tal de poder funcionar per control remot i per poder fer operacions programades, gràcies a aportacions econòmiques de les administracions catalana i de l'Estat espanyol. Els tècnics apunten que a partir de l'octubre ja podrà treballar per control remot.
Congrés d'astrofísica el 2011
Amb aquest segon telescopi, l'Observatori Astronòmic del Montsec confia a guanyar ja rellevància científica internacional. Situat a 1.500 metres d'alçada en un paratge solitari entre la Noguera i el Pallars Jussà, es troba en òptimes condicions d'altura i de lluminositat per inspeccionar el cel a la nit. La població més pròxima és el poble d'Àger, a 16 quilòmetres de distància. La resta és muntanya i silenci. Tocant al poble hi ha el Parc Astronòmic, amb un conjunt de telescopis complementaris destinats a la divulgació al gran públic. El parc de telescopis del Montsec acollirà l'any 2011 el quart congrés internacional d'Espais Naturals de Cel Fosc, amb experts de tot el món.