Societat

Foment demana finançament privat per reactivar projectes

El ministeri farà part de l'autovia Lleida-Aran amb el sistema de peatge a l'ombra

Fa un any que Madrid prepara l'operació amb constructores i bancs

Una empresa assumirà l'obra i el manteniment

“Licitar obra nova enguany és impossible i al 2011 serà difícil”

L'autovia A-14, entre Lleida, la Vall d'Aran i França, serà la primera i l'única a Catalunya en què el ministeri de Foment “assajarà” el peatge a l'ombra, un sistema de finançament d'obra pública molt habitual a la Generalitat però inexistent en les inversions estatals.

El secretari d'estat de Planificació i Infraestructures de Foment, Víctor Morlán, va confirmar ahir a Lleida que el 2011, un cop acabat el tram Rosselló-Almenar, es licitarà en règim de concessió a un màxim de 30 anys la construcció i conservació dels trams d'aquesta autovia entre Lleida i Rosselló i Almenar i el límit amb la província d'Osca. La resta de l'A-14 encara es troba en fase de projecte.

Aquesta és la fórmula que Foment “copia” per poder reactivar les seves inversions davant la retallada de 3.200 milions imposada pel govern de Zapatero per reduir el dèficit. I fa un any que es prepara, negociant amb bancs i constructores. Morlán va explicar que “el sistema concessional no implicarà cap peatge per als usuaris” i que el pagament a l'adjudicatari permet que es facin obres sense computar-les al dèficit. Aquesta retribució a la concessionària, va afegir, es farà en funció d'uns barems de qualitat en la construcció i conservació de l'autovia i no es descarta que s'inclogui també el pagament en funció de la densitat de trànsit, com ha fet la Generalitat, per exemple, a l'Eix Transversal.

El secretari d'Estat va manifestar que davant “una situació econòmica molt dura”aquest sistema fins i tot podria escurçar terminis d'execució. Igualment va donar a entendre que és l'única solució per mantenir l'obra pública, ja que “licitar obra nova enguany és impossible i el 2011 serà molt difícil”.

Foment ja va anunciar que una dotzena de projectes aturats per la retallada inversora es podran reprendre amb aquests acords entre sector públic i privat.

Les claus

Entre les fórmules alemanyes i els peatges encoberts

J.T

La mala salut econòmica de les administracions els fa aguditzar l'enginy o l'enginyeria financera. Així, del pagament plurianual i el sistema alemany d'abonament ajornat de les obres es passa ara, almenys pel que fa a la inversió estatal, al peatge a l'ombra o sistema concessional.

El precedent

La Generalitat fa anys que finança obres amb aquest sistema i ha construït escoles, presons, hospitals o carreteres a través de concessions de drets de superfície o bé d'explotació dels equipaments o vies. Els terminis d'aquestes concessions són d'entre 25 i 30 anys.

El finançament

Per poder aconseguir adjudicataris, tant empreses com administració han de trobar bancs i caixes disposats a prestar els diners i recuperar-los amb els anys. Les negociacions són dures, perquè les entitats financeres busquen viabilitat i rendibilitat en aquests crèdits. Al govern li ha costat molts mesos aconseguir 3.000 milions per a l'Eix Transversal i obres en diversos trams i estacions de la Línia 9 del metro. Les operacions es tanquen amb diversos bancs, per repartir riscos i càrregues.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els autocars turístics, sota terra

Barcelona
La monarquia

Bestiari il·lustrat

GIRONA

Busquen fons de l’Estat per pagar les sentències del personal

girona
La crònica

Els triangles que dibuixaria Maria Antònia Canals

BADALONA

Mig centenar d’usuaris de Can Bofí Vell de Badalona, condemnats a tornar al carrer

BADALONA

Èxit del concert de celebració dels 25 anys de Girona Centre Eix Comercial

girona

La justícia també tomba la superilla de Compte Borrell

Barcelona
salut

Anuncien que el nou hospital de Calella estarà fet el 2030

calella

Èxit de vendes el primer dia de l’Expocasió

fornells de la selva