Societat

La contra

Festa grossa al Bassegoda

El Centre Excursionista Empordanès ha celebrat la reforma del refugi que ara és dels millors del Pirineu i ha homenatjat la gent que va viure a les contrades de Sant Miquel

“No teníem ni llum, ni aigua, ens il·luminàvem amb llum de teies. Jo dormia amb les botifarres penjades a l'habitació per falta de lloc. Les cabres havien de passar per la cuina per anar al corral”, recorda Pilar Soler quan parla de can Galan, un dels masos que formen Sant Miquel de Bassegoda –ara municipi d'Albanyà–. Ella va ser l'última persona que hi va néixer, l'any 1956, i en va marxar quan tenia sis anys per traslladar-se amb la família a can Manera, una casa més llunyana. Can Galan, juntament amb les veïnes can Sala i can Nou, eren el cor de Bassegoda. La Pilar rememora els records davant la porta de la que va ser casa seva i que ara és un flamant refugi de muntanya. Ho és des de 1976, quan el propietari de les terres de Sant Miquel de Bassegoda, l'empresari figuerenc Esteve Ortega Quera, mort fa uns anys, va donar permís perquè can Galan, que començava a estar molt atrotinat, es convertís en el segon refugi del Centre Excursionista Empordanès, que ja tenia obert el de les Salines (1967).

Des de fa vint anys es veia la necessitat d'arreglar l'estructura del refugi, ja que una part del teulat de la casa del mestre –a can Galan hi havia també l'escola– es va enfonsar i l'espai era poc menys que un corral entremig de la bardissa i d'un femer. La nul·la col·laboració de les administracions va fer que la reforma no pogués començar fins fa set anys. I s'ha allargat aquest temps perquè, fora de 20.000 euros aportats pel Centre Excursionista Empordanès, la resta ha estat finançat per voluntaris i particulars. L'artífex de la restauració, fins a situar-lo en un dels més flamants del Pirineu oriental, ha estat Sebastià Delclòs, Pitruc, que ha sumat moltes hores i quilòmetres, perseverança i determinació. Ara aquest activista reclama una actuació similar al de les Salines, que prop complirà 50 anys, com a refugi.

Pels esforços adreçats i pel resultat final, la festa de Bassegoda va tenir diumenge una sensibilitat que poques vegades s'ha viscut en els trenta-quatre anys que la celebra el Centre Excursionista. Especialment per aquells membres de l'entitat de pic i pala que reconeixien estar emocionats veient la imatge del refugi i també pel clima creat amb els records explicats per Pilar Soler i Maria Adroher, que va fer de mestra a can Galan; la placa d'homenatge a Esteve Quera, amb la presència de la seva vídua, Encarna Pla, el fill i les nétes; i el record per al també desaparegut Artur Jacomet, en Jaco, autor dels dibuixos que durant molt anys han il·lustrat el cartell de la festa. Bassegoda és l'emblema de l'excursionisme empordanès perquè, bellesa al marge, en aquests indrets a molts els ha vingut el cuc de la muntanya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.