Societat

La contra

Beneïts i protegits del mal temps

Vallfogona de Ripollès recupera per iniciativa d'un veí les quatre creus de terme que havia tingut, tres de les quals han estat instal·lades durant una matinal festiva

Vallfogona de Ripollès està més ben protegit des del cap de setmana passat. I és que torna a tenir instal·lades als seus punts del territori històrics tres de les quatre creus de terme que el beneïen i conjuraven les tempestes, segons es creia o es creu encara si es considera aquests símbols des d'una òptica religiosa o màgica. Totes són de ferro i estan ubicades a sobre d'un bloc de pedra. El diumenge passat es van plantar les de can Civat, cal Frare i can Regort i aviat s'instal·larà la de l'Espinal. Les tres primeres estan situades a prop o relativament a prop de la carretera que uneix el poble amb Olot i Ripoll; la del Frare, abans de l'encreuament d'accés al nucli en direcció cap a la capital garrotxina, i les altres dues, ja passat en direcció cap a la del Ripollès. La de l'Espinal, en canvi, està situada a força distància del poble, a la zona forestal del municipi.

La recuperació d'aquestes creus és fruit de la iniciativa d'un veí que en guardava una de les originals i que ha permès reproduir les altres. La proposta va ser recollida pel Josep Labró, el regidor mort fa poc d'accident, la regidora Susanna Nicoletti i la parròquia de Vallfogona, i té el suport dels propietaris dels terrenys on hi ha les creus i de l'Ajuntament. Es van beneir a l'ofici solemne de la festa major passada.

Aquestes quatre creus de terme que ara s'han recuperat, restaurat i instal·lat de nou estan relacionades amb la creu coberta que hi ha dins del reliquier, situat a l'extrem del replà del terreny de l'antiga església de Sant Julià. En quest punt i sota aquesta creu, precisament, es beneïa el terme municipal de Vallfogona de Ripollès i es conjuraven les tempestes.

Les creus de terme, que en algunes zones s'anomenen peirons, són unes figures monumentals, habitualment de pedra, amb una simbologia clarament religiosa, que se situaven en general prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins. Generalment són obres gòtiques, renaixentistes o barroques i plasmen temes molt genèrics, com ara la crucifixió, motius marians o fins i tot símbols heràldics. S'alçaven sobre un pedestal o base poligonal amb graons i encara avui en dia n'hi ha a molts municipis. No sempre indiquen, però, l'indret on finalitzava una població, sinó que més aviat són punts de benvinguda des de la perspectiva religiosa. Se'n poden trobar de diverses tipologies; de més o menys treballades, de més o menys altes... Però totes tenen elements simbòlics, històrics i culturals conservats de generació en generació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“Alerta! Tortuga marina a les platges catalanes”

Begur

Viatge tecnològic a la moda, la salut, la mobilitat i l'energia del futur

BARCELONA
Societat

Barcelona, primera ciutat que acull el simulador de la “fórmula 1 del mar”

Barcelona
LA CRÒNICA

Estrelles Michelin per emportar a la Santa

Societat

Milers de persones exigeixen a Barcelona un decreixement turístic planificat

Barcelona

Més de 400 persones clamen a Girona contra el model turístic actual

girona
Societat

Un exprofessor del Pare Manyanet de les Corts acumula una dotzena de denúncies per abusos sexuals

Barcelona

Fan una revista per potenciar el sentiment i orgull de pertinença al barri de Pont Major

girona

Primers turistes per collir fruita dels arbres que han apadrinat

Aitona