Donar lliçons

Fins i tot, els brètols patei­xen la crisi. Expli­cava ahir el regi­dor res­pon­sa­ble de la Guàrdia Urbana de Reus, Edu­ard Ortiz, que a aquest ritme l'any s'aca­barà a la ciu­tat amb una estadística dels actes vandàlics que indi­carà que s'han reduït a la mei­tat. Ell ho atribuïa, en part, als efec­tes de la cre­ació del cos dels agents de pro­xi­mi­tat de la Guàrdia Urbana que, en estar més a peu de car­rer, poden estar més a l'aguait i evi­tar que cana­lla amb neces­si­tat mani­festa de millo­rar (alguna, per cert, amb cognoms il·lus­tres) es dedi­qui a tren­car pape­re­res o a satis­fer la seva ego­la­tria sig­nant parets. La broma costa cada any a l'Ajun­ta­ment de Reus la xifra equi­va­lent al que es dei­xarà d'ingres­sar el 2011 per les rebai­xes fis­cals apro­va­des pel ple de l'Ajun­ta­ment la set­mana pas­sada, més de 200.000 euros. O sigui, que, con­si­de­ra­ci­ons estètiques a banda, ja està bé que es redu­eixi l'acti­vi­tat dels incívics. Si és la crisi que frena la com­pra d'esprais i fa que tots ple­gats –brètols inclo­sos—ens que­dem més temps a casa, ben­vin­guda sigui. I si és l'acció dels poli­cies, també. Seria molt millor que la minva d'actes vandàlics fos con­seqüència d'una major cul­tura cívica dels ciu­ta­dans, però per si de cas –i dis­cul­pin el meu escep­ti­cisme– ja està bé que la poli­cia local dedi­qui part dels seus esforços a fre­nar aquest feno­men.

Mai he aca­bat d'enten­dre per què, per deter­mi­nats sec­tors de la soci­e­tat local, s'ha ten­dit a enal­tir pin­ta­des i gra­fits en con­si­de­rar que són una mos­tra de cul­tura urbana, en con­tra­po­sició a cul­tura de poble, en el sen­tit pejo­ra­tiu del terme. És a dir, que una ciu­tat sense pin­ta­des a les parets no es pot con­si­de­rar ciu­tat. Si Nova York, o Bar­ce­lona, tenen pin­ta­des a cada can­to­nada, Reus, o Tar­ra­gona, o Valls o Mas­pu­jols també n'han de tenir per no ser menys, que no sigui que els pixa­pins, quan vin­guin, ens con­si­de­rin massa rurals i fora de la moder­ni­tat. I que consti que alguns gra­fits m'agra­den, i molt. Dos exem­ples: el de l'entrada a l'àrea de zona blava de la riera Miró de Reus des del Raval (l'autor es mereix un aplau­di­ment) o alguns dels que hi ha a sota el pont de la via del tren, a l'entrada del barri del Fornàs, a Valls. No dic que les ciu­tats no hagin de tenir gra­fits. Dic dels que es dedi­quen a embru­tar parets pen­sant que, a més de satis­fer la seva vani­tat, que així el car­rer que pin­ten té un aspecte més “urbà” i, per tant, mola més. Hi ha molta gent –polítics inclo­sos– que viuen amb un cert com­plex de rura­li­tat. Aquí nei­xen deter­mi­na­des acti­tuds pro­vin­ci­a­nes de molts, que valo­ren més el de fora (sobre­tot si és de ciu­tat gran) que el de casa, sense entrar a valo­rar la qua­li­tat del que hi ha a prop: millor una actriu de fora que una de casa, millor un polític naci­o­nal que un de local, millor qual­se­vol cosa naci­o­nal que qual­se­vol de local…

En aquest sen­tit (i dis­cul­pin que doni tants tombs argu­men­tals), haver vist aquesta set­mana com la URV com­pe­tia al cos­tat de les uni­ver­si­tats de Bar­ce­lona, en més o menys igual­tat de con­di­ci­ons i mos­trant mèrits pro­pis i exclu­sius, no deixa de ser una prova del que dic.​Vull dir que pot­ser Edu­ard Ortiz hau­ria d'expli­car als seus col·legues de Bar­ce­lona com s'ho ha fet per rebai­xar el nivell de bre­to­la­des a la ciu­tat. Perquè Bar­ce­lona, molt urbana ella, en alguns punts està feta un fàstic.