Les fosses del feixisme comencen a parlar
L'identificació de dèsset persones trobades en fosses “il·legals” de Benaixeve i Albalat, obrin una nova via als familiars que busquen restaurar la dignitat social dels seus morts
Les primeres exhumacions que s'han fet al País Valencià en el procés per la recuperació de la memòria històrica han sigut un èxit. Matías Alonso, portaveu del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, explica que malgrat no haver comptat amb el suport de la Generalitat, com sí que han fet altres autonomies, els treballs realitzats amb l'ajuda el govern espanyol —destina una ajuda anual de 54.000 euros— han conclòs amb la confirmació oficial de les identitats de fins a dèsset persones soterrades en les fosses ”il·legals” de Benaixeve i Albalat.
Aquests dos treballs, realitzats per l'equip de professionals i experts de Paleolab, formen junt amb a altres dos, el primer pas per a elaborar un mapa de fosses valencianes. La tercera excavació s'ha produït a la Pesquera (Conca), on el guerriller valencià que buscaven —amb permís de l'alcalde del PP— no ha sigut trobat després de seguir les informacions oficials. L'últim treball d'aquesta primera fase pretén traure del cementeri civil de València, el cos de Pedro Alcorisa, pare el guerriller, Teofilo Alcorisa per traslladar-lo. Però fins ara, l'administració de Barberá no ha atès cap dels seus requeriments.
Malgrat això, Alonso, considera aquesta primera fase “cabdal”. De primer, perquè obri un nou camí als familiars que estan buscant els seus morts per restaurar la seua dignitat social. “En el procés de Benaixeve van començar tres famílies, a les quals es van afegir finalment dos més perquè veien que hi havia possibilitat de arribar a aconseguir el seu objectiu”, explica Matías.
Després, informar a la societat valenciana del contingut d'aquests enterraments. Unes fosses “il·legals", ja que la majoria d'elles es van produir en temps de pau. “Ens permet destruir aquella visió del Franco amant de València, i on no s'havia produït cap repressió. No oblidem que les persones que hi ha soterrades van desaparéixer forçosament, cosa que constitueix un delicte, i que segons la legalitat vigent, no prescriu fins que apareixen vives o mortes”, subratlla el portaveu de GRMH.
I per últim, l'elaboració d'un mapa complet de fosses, que el Ministeri de Presidència estableix en 83, però que per Alonso por arribar a les 150, tenint en compte els 35 camps de concentració comptabilitzats en els primers anys de la postguerra, i els 113 llocs utilitzats com a centre de detenció al País Valencià. “El mapa ha de ser un servei públic de primera necessitat, perquè van ser desenes de milers els desapareguts, i per tant, desenes de milers les víctimes que encara busquen els seus familiars”, destaca.
La segona fase del projecte ja està en marxa. En ella tractaran de localitzar les restes de dos alcaldes republicans assassinats. El de Gàtova, Cipriano Esteve Martínez, soterrat a Sogorb, i per al qual l'alcalde del PP, Rafael Calvo, ha donat ja autorització. L'altre, és José Martínez Luna, el primer edil d'Aldaia però soterrat el cementeri parroquial de Torrent, i per al qual ja han iniciat les negociacions amb la diòcesis. Presidència del govern espanyol, finançarà les excavacions amb més 65.000 euros.
Protagonisme a les famílies
El pròxim 20 de novembre, l'equip de professionals que han excavat les fosses de Benaixeve —amb autorització de l'alcalde— i d'Albalat dels Tarongers —primera a què dóna el seu vistiplau la diòcesis de València, i que pot seure precedent— lliuraran les restes perfectament identificades als seus familiars. “Serà un acte de sublimació”, qualifica Alonso. A l'acte, han confirmat la seua assistència, el periodista i escriptor Fernando Delgado i l'exfiscal Anticorrupció, Carlos Giménez Villarejo. “Però les protagonistes seran les famílies, ja que nosaltres no entrem en la memòria històrica per a apropiar-nos d'ella. La memòria és de les víctimes”, indica Matías.
I el dia 27 del mateix mes, serà el torn de les restes de la fossa d'Albalat, entre els quals hi ha dos actors —van ser detinguts després de fer-hi la seua última representació, traslladats a Terol i en el seu retorn van ser assassinats a la carretera que va d'Albalat a Segart— i per al qual Alonso especula encara amb la presència d'algun representant del sector, com ara Álvaro de Luna o Juan Diego.
Crims de lesa humanitat
El representant del col·lectiu que ha fet possible els treballs (Associació La Gavilla Verde, el GRMH, la Fundació Societat i Progrés i el Grup Paleolab) també explica que demà dilluns 8 de novembre es presentaran els resultats de les anàlisis del laboratori a l'Aula Magna de la Universitat de València. “És un informe científic demolidor, en termes estrictament forenses i judicials, que traurà a la llum el sadisme amb què van ser assassinades aquestes víctimes”, subratlla Alonso. L'informe, si així fóra considerat, pot ser presentat com a prova d'un delicte, davant el qual un “jutge no podrà inhibir-se”, afirma Alonso. “Són informes completíssims, realitzats amb metodologia forense, de professionals que intervenen en casos judicials, i per tant, serien molt vàlids com a prova si les famílies volgueren iniciar un procés jurídic per crim de lesa humanitat. Demostren la manipulació dels informes oficials, els assassinats a sang freda... i tantes que coses que podrien constituir altres tants delictes”, indica Matías.
Això no obstant, i per la seua experiència, cap familiar s'ha plantejat una intervenció judicial, principalment perquè es tracta de persones majors, sense recursos econòmiques, i sobretot perquè “es fien de la justícia”. “La justícia espanyola acostuma a inhibir-se en aquests casos i ells el que busquen és traure els seus morts de les cunetes, soterrar-los en condicions i tornar-los la dignitat externa i social”, apunta Matías.
