Societat

Les fosses del feixisme comencen a parlar

L'identificació de dèsset persones trobades en fosses “il·legals” de Benaixeve i Albalat, obrin una nova via als familiars que busquen restaurar la dignitat social dels seus morts

Les pri­me­res exhu­ma­ci­ons que s'han fet al País Valencià en el procés per la recu­pe­ració de la memòria històrica han sigut un èxit. Matías Alonso, por­ta­veu del Grup per a la Recu­pe­ració de la Memòria Històrica, explica que mal­grat no haver comp­tat amb el suport de la Gene­ra­li­tat, com sí que han fet altres auto­no­mies, els tre­balls rea­lit­zats amb l'ajuda el govern espa­nyol —des­tina una ajuda anual de 54.000 euros— han conclòs amb la con­fir­mació ofi­cial de les iden­ti­tats de fins a dèsset per­so­nes soter­ra­des en les fos­ses ”il·legals” de Benai­xeve i Alba­lat.

Aquests dos tre­balls, rea­lit­zats per l'equip de pro­fes­si­o­nals i experts de Pale­o­lab, for­men junt amb a altres dos, el pri­mer pas per a ela­bo­rar un mapa de fos­ses valen­ci­a­nes. La ter­cera exca­vació s'ha produït a la Pes­quera (Conca), on el guer­ri­ller valencià que bus­ca­ven —amb permís de l'alcalde del PP— no ha sigut tro­bat després de seguir les infor­ma­ci­ons ofi­ci­als. L'últim tre­ball d'aquesta pri­mera fase pretén traure del cemen­teri civil de València, el cos de Pedro Alco­risa, pare el guer­ri­ller, Teo­filo Alco­risa per tras­lla­dar-lo. Però fins ara, l'admi­nis­tració de Bar­berá no ha atès cap dels seus reque­ri­ments.

Mal­grat això, Alonso, con­si­dera aquesta pri­mera fase “cab­dal”. De pri­mer, perquè obri un nou camí als fami­li­ars que estan bus­cant els seus morts per res­tau­rar la seua dig­ni­tat social. “En el procés de Benai­xeve van començar tres famílies, a les quals es van afe­gir final­ment dos més perquè veien que hi havia pos­si­bi­li­tat de arri­bar a acon­se­guir el seu objec­tiu”, explica Matías.

Després, infor­mar a la soci­e­tat valen­ci­ana del con­tin­gut d'aquests enter­ra­ments. Unes fos­ses “il·legals", ja que la majo­ria d'elles es van pro­duir en temps de pau. “Ens per­met des­truir aque­lla visió del Franco amant de València, i on no s'havia produït cap repressió. No obli­dem que les per­so­nes que hi ha soter­ra­des van des­a­paréixer forçosa­ment, cosa que cons­ti­tu­eix un delicte, i que segons la lega­li­tat vigent, no pres­criu fins que apa­rei­xen vives o mor­tes”, subrat­lla el por­ta­veu de GRMH.

I per últim, l'ela­bo­ració d'un mapa com­plet de fos­ses, que el Minis­teri de Pre­sidència esta­bleix en 83, però que per Alonso por arri­bar a les 150, tenint en compte els 35 camps de con­cen­tració comp­ta­bi­lit­zats en els pri­mers anys de la post­guerra, i els 113 llocs uti­lit­zats com a cen­tre de detenció al País Valencià. “El mapa ha de ser un ser­vei públic de pri­mera neces­si­tat, perquè van ser dese­nes de milers els des­a­pa­re­guts, i per tant, dese­nes de milers les vícti­mes que encara bus­quen els seus fami­li­ars”, des­taca.

La segona fase del pro­jecte ja està en marxa. En ella trac­ta­ran de loca­lit­zar les res­tes de dos alcal­des repu­bli­cans assas­si­nats. El de Gàtova, Cipri­ano Esteve Martínez, soter­rat a Sogorb, i per al qual l'alcalde del PP, Rafael Calvo, ha donat ja auto­rit­zació. L'altre, és José Martínez Luna, el pri­mer edil d'Aldaia però soter­rat el cemen­teri par­ro­quial de Tor­rent, i per al qual ja han ini­ciat les nego­ci­a­ci­ons amb la diòcesis. Pre­sidència del govern espa­nyol, finançarà les exca­va­ci­ons amb més 65.000 euros.

Protagonisme a les famílies

El pròxim 20 de novembre, l'equip de professionals que han excavat les fosses de Benaixeve —amb autorització de l'alcalde— i d'Albalat dels Tarongers —primera a què dóna el seu vistiplau la diòcesis de València, i que pot seure precedent— lliuraran les restes perfectament identificades als seus familiars. “Serà un acte de sublimació”, qualifica Alonso. A l'acte, han confirmat la seua assistència, el periodista i escriptor Fernando Delgado i l'exfiscal Anticorrupció, Carlos Giménez Villarejo. “Però les protagonistes seran les famílies, ja que nosaltres no entrem en la memòria històrica per a apropiar-nos d'ella. La memòria és de les víctimes”, indica Matías.

I el dia 27 del mateix mes, serà el torn de les restes de la fossa d'Albalat, entre els quals hi ha dos actors —van ser detinguts després de fer-hi la seua última representació, traslladats a Terol i en el seu retorn van ser assassinats a la carretera que va d'Albalat a Segart— i per al qual Alonso especula encara amb la presència d'algun representant del sector, com ara Álvaro de Luna o Juan Diego.

Crims de lesa humanitat

El representant del col·lectiu que ha fet possible els treballs (Associació La Gavilla Verde, el GRMH, la Fundació Societat i Progrés i el Grup Paleolab) també explica que demà dilluns 8 de novembre es presentaran els resultats de les anàlisis del laboratori a l'Aula Magna de la Universitat de València. “És un informe científic demolidor, en termes estrictament forenses i judicials, que traurà a la llum el sadisme amb què van ser assassinades aquestes víctimes”, subratlla Alonso. L'informe, si així fóra considerat, pot ser presentat com a prova d'un delicte, davant el qual un “jutge no podrà inhibir-se”, afirma Alonso. “Són informes completíssims, realitzats amb metodologia forense, de professionals que intervenen en casos judicials, i per tant, serien molt vàlids com a prova si les famílies volgueren iniciar un procés jurídic per crim de lesa humanitat. Demostren la manipulació dels informes oficials, els assassinats a sang freda... i tantes que coses que podrien constituir altres tants delictes”, indica Matías.

Això no obstant, i per la seua experiència, cap familiar s'ha plantejat una intervenció judicial, principalment perquè es tracta de persones majors, sense recursos econòmiques, i sobretot perquè “es fien de la justícia”. “La justícia espanyola acostuma a inhibir-se en aquests casos i ells el que busquen és traure els seus morts de les cunetes, soterrar-los en condicions i tornar-los la dignitat externa i social”, apunta Matías.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.