Família sagrada i tradicional
Benet XVI eleva la basílica a centre de peregrinació i culte fent referències a Catalunya
Reivindica el matrimoni més clàssic
L'acte històric de la Sagrada Família contrasta amb la menor acollida al carrer
La visita de Benet XVI a Barcelona es pot qualificar d'històrica. El papa va consagrar la basílica de la Sagrada Família en una cerimònia única que quasi mai protagonitza un pontífex, però el temple d'Antoni Gaudí és el més espectacular que es construeix actualment el món catòlic. L'elevació a la categoria de culte convertirà la Sagrada Família en centre de peregrinació, a més d'atractiu turístic.
L'estada va servir perquè un pontífex emprés davant de tot el món la llengua catalana, i en moments culminants de la cerimònia de dedicació del temple a Déu. La llengua i les constants referències al país van ser presents en tots els actes oficials de Benet XVI en les 22 hores a Barcelona, un fet sense precedents ja que durant les últimes dècades, el Vaticà havia sempre marginat l'Església catalana . Tot i la generositat lingüística, no sembla que el Vaticà desencalli la històrica demanda de major autonomia dels bisbats catalans.
Si la cerimònia central va ser molt clàssica i tradicional, les homilies del papa van recuperar el tarannà més conservador de la seva doctrina. Va reivindicar la família més tradicional i va reclamar que els estats les promoguin amb ajuts socials i econòmics.
Parelles tradicionals
En la seva homilia a la Sagrada Família, el papa Ratzinger no va sortir del guió i, com s'esperava, l'endemà de denunciar el laïcisme radical de l'estat espanyol i el seu propòsit de reevangelitzar-lo, va fer una defensa aferrissada “de la vida. L'església advoca perquè l'home i la dona que contraguin matrimoni i formin una família siguin decididament recolzats per l'Estat, perquè es defensi la vida dels fills com a sagrada i inviolable des del moment de la concepció i que la natalitat sigui dignificada, valorada i recolzada jurídica, social i legislativament”.
Els discursos bilingües del papa van reclamar repetidament “mesures econòmiques i socials perquè la dona trobi en la llar i en el treball la seva plena realització”. Tampoc va estar-se de criticar l'avortament i lamentar que els avenços científics es facin “en detriment de la vida”. L'ofensiva dialèctica de Ratzinger lamentant la laïcitat de la societat i del govern central va planar sobre els actes d'ahir. L'allunyament de la realitat social catalana expliquen, per exemple, la freda acollida que va tenir pels carrers de Barcelona. Tot i que van sortir aclamar-lo un quart de milió de persones, va quedar lluny de la gernació esperada, i encara sort que n'hi havia força de fora de Catalunya. La gran majoria de balcons al seu pas estaven buits, en una mostra d'indiferència.
