Monjos de Poblet 2.0

La vida monacal ja no és la que era. Ho continua sent en el sentit de repòs i reflexió, d'estudi i oració, de treball pausat i discret. Però els monjos ja no viuen isolats dins del claustre, com si el món no canviés extramurs. També s'han d'adaptar als nous temps, i la comunitat de Poblet n'és un bon exemple. El procés –com tots– és gradual i, òbviament, no s'ha produït d'avui per demà, però en els darrers anys ha viscut una empenta significativa. Amb la renovació de les estances fa una dècada, avui per exemple tots els monjos tenen connexió a internet, i fins i tot els més veterans, com ara l'exprior Tulla, l'usen sovint, molts per a treballs personals. Fra Lluís Solà fins i tot té un bloc a la xarxa, i en un altre, L'ambó de Poblet, hi pengen les homilies dominicals.

El canvi de tendència, en tot cas, es pot il·lustrar fàcilment amb un cop d'ull al darrer número –el vintè, amb què compleix deu anys– de la revista semestral Poblet, portaveu del monestir, editada per la Germandat i redactada pels monjos en bona part. El que és el prior des del novembre del 2007, el jove pare Lluc Torcal, llicenciat en ciències físiques i doctor en física quàntica, ja havia escrit en revistes anteriors –dins de la secció Religió i ciències naturals– un seguit d'articles sobre la matèria. Ara, arran del bicentenari del naixement de Charles Darwin, la revista anuncia un altre cicle per parlar sobre les teories biològiques de l'evolució (!) i la seva relació –fins ara inexplorada– amb la fe cristiana.

L'editorial del mateix número, sense anar gaire més lluny, resulta també un exercici de mea culpa impensable només fa uns anys. Opina sobre els casos de pederàstia en institucions eclesiàstiques de tot el món que darrerament han sortit a la llum. I ho fa, d'entrada, per reconèixer-los “sense justificació ni excusa, demanar-ne perdó públic i fer costat i ajudar les víctimes”. “Hem de comprendre, a més, la irritació social que aquests actes han desvetllat en l'opinió pública”, continua la revista, que constata: “Predicar el que no es fa i, a més, amagar-ho, és lògic que produeixi crítiques àcides i desagradables”.

L'abat de Poblet, Josep Alegre, parla en la plana següent de la crisi econòmica. Es fa seves les preguntes sobre si no és realment una crisi de valors, i creu que pot ser una oportunitat per ser “més sobris en una societat que malbarata i consumeix”. Alegre, però, va més enllà en les crítiques: “Les declaracions dels polítics segons les quals comencen a apuntar ‘brots verds' i ja s'albira la sortida de la crisi, no les acabo de comprendre, i menys encara després que recentment s'han pres mesures molt dures, unes mesures que, sembla, es carreguen de manera especial sobre l'esquena dels més febles”.

Si en alguna cosa, però, el monestir vol estar en primera línia és en tot allò relacionat amb la preservació del medi ambient, una línia en què el papa Benet XVI ha insistit, i que el monacat ja ha practicat històricament. Durant set-cents anys, recorden, els monjos van garantir la cura del bosc de Poblet, que va entrar en un procés de degradació tot just el 1835 amb l'abandó del cenobi. Ara, el juliol del 2009, el monestir de Poblet ha estat un dels quatre signants de la Declaració de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó sobre la relació dels monestirs amb l'entorn natural, pionera dins dels ordes monàstics a tot el món. El document convida a una “reconversió ecològica”, a predicar la sostenibilitat i aplicar-la tant en accions quotidianes com en obres més grans, cosa que el monestir ja ha fet per exemple en la recent renovació d'enllumenat exterior, que aprofita l'energia solar. De fet, són tan ecologistes, els monjos, que fins i tot el Patronat de Poblet –l'òrgan que regula l'activitat al voltant del monestir– ha prohibit fer una central fotovoltaica al pàrquing. Potser és que són massa moderns...