Reportatge

Viure a pagès

Vallgorguina, que té les arrels en el bosc i la terra, homenatja aquests dos elements

Entre les serres del Montnegre i el Corredor hi ha un poble envoltat per muntanyes cobertes de bosc. Vallgorguina regalima una gran riquesa natural i cada any –des de 1996– honora el seu entorn natural privilegiat amb una fira. El bosc i la terra, que donen nom a la fira, reben l'homenatge d'un poble que té les seves arrels en aquests dos elements. Tot i que molts dels seus habitants ja no viuen a pagès, el darrer cap de setmana de novembre tornen a aquest poble del Vallès Oriental bosquerols, llenyataires, carboners, peladors de suro, feixinaires i també carreters. La vida rural al voltant del bosc.

Vallgorguina, però, a més d'una important riquesa natural també té una història molt antiga que ha deixat diversos testimonis de temps passats. Potser el més significatiu és un dolmen de fa més de 4.000 anys, conegut arreu de Catalunya per les seves llegendes de bruixes. Diu la tradició que el dolmen de Pedra Gentil era lloc de trobada de les bruixes de la costa i que entre els seus set megalítics verticals celebraven aquelarres cada divendres.

Des del dolmen es veu, cap a l'oest, sorgint sobre les capçades del bosc, el campanar de l'església de Santa Eulàlia de Tapioles. L'església, d'origen romànic i avui en ruïnes, està documentada des del 878. D'origen romànic, la capella va ser destruïda el 1373 i reconstruïda en època barroca.

Fa anys, els dimecres era el dia de festa dels pagesos de Vallgorguina. Aquella jornada la dedicaven a anar a vendre al mercat setmanal de Sant Celoni. Els vilatans recorrien els set quilòmetres de distància que separen ambdues poblacions fins arribar a Sant Celoni, principal punt de referència del Baix Montseny, una comarca natural poblada des d'antic. Ara fa un any, quinze municipis del Vallès Oriental i la Selva la reivindiquen com a nova comarca. Al bell mig de la conca de la Tordera, Sant Celoni en seria la capital.

Una escapada per Sant Celoni ha de portar el visitant al recinte emmurallat de la Força, al centre neuràlgic del poble. Es conserven restes de muralla en algunes cases del carrer Major. Destaquen també diversos masos i edificis religiosos com ara l'ermita de Sant Ponç, l'església de Sant Llorenç de Vilardell o la rectoria Vella, notable exemple de gòtic civil.

Sant Celoni pot sentir-se orgullós d'allotjar el Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. (s'hi apleguen prop de mil documents sobre aspectes naturals i culturals del massís, especialment en el seu vessant vallesà) i de ser l'enclavament del futur Museu del Bosc de Catalunya, un centre europeu de referència en l'àmbit del bosc i la investigació forestal. El museu s'ubicarà a Sant Celoni, ja que aquesta població és una àrea central entre dos referents en l'àmbit forestal: el Montseny i el Montnegre. Els municipis que donen suport a l'escissió del Baix Montseny –12 del Vallès Oriental i 3 de la Selva– veuen en aquest equipament un element clau per a la promoció turística de la zona.

Des de Vallgorguina, podem agafar primer la C-61 i després la carretera BV-5301 i dirigir-nos, en primer terme, a Santa Maria de Palautordera i després a Sant Esteve de Palautordera, dos racons per descobrir. També podem optar per la C-61 i la BV-5114 i plantar-nos a Campins en menys de tretze quilòmetres.

Santa Maria de Palautordera, al peu del massís del Montseny, té tres elements arquitectònics que no podem deixar de veure: l'església gòtica de Santa Maria, l'ermita de la Mare de Déu del Remei i el Pont Trencat sobre la Tordera, bastit al s. XIII i enderrocat durant la Guerra del Francès. Abans, però, a l'entrada del poble, seguint el riu Reguissol hi ha l'Arborètum, l'arbreda del Montseny, un jardí botànic on hi ha plantades les principals espècies que podem trobar al parc natural del Montseny.

Natura i història conformen també la personalitat de Sant Esteve de Palautordera. Una de les portes d'entrada al parc natural del Montseny li obre una gran quantitat de possibilitats per al senderisme. Les restes dels castells de Montclús i de Fluvià són els muts testimonis d'un passat brillant.

Finalment, Campins, malgrat la seva modèstia com a petit poble, és singular en molts aspectes. Està assentat en una cubeta lacustre que hi va existir fa trenta milions d'anys, té un clima benigne a l'hivern i airejat a l'estiu i un entorn natural muntanyós encara atractiu. Dins del seu nucli urbà hi ha la casa que va ser de l'autor dramàtic noucentista Frederic Soler, més conegut per Pitarra. És can Pitarra.

PER ARRIBAR-HI

Per carretera. Per la C-35 fins a l'entrada de l'autopista de Sant Celoni, agafeu la C-61 o bé per l'autopista A7 (sortida sant Celoni/ Montseny) i després la mateixa carretera (C-61) fins a Vallgorguina
En tren. Fins a Sant Celoni o Arenys de Mar. Des de Sant Celoni hi ha operatiu el Bus del Baix Montseny. També podeu fer una petita excursió a peu. De Sant Celoni a Vallgorguina hi ha 7 quilometres i des d'Arenys de Mar n'hi ha 12

DADES D'INTERÈS

Ajuntament de Vallgorguina Plaça de la Vila, 4 Telèfon: 93 867 91 25 www.vallgorguina.cat
Turisme de Sant Celoni Antic Hospital de Sant Antoni (carrer Major, 53) Telèfon 93 867 01 71 www.santceloni.cat
Turisme de Santa Maria de Palautordera Carretera BV-5301 Telèfon: 93 847 95 55 www.smpalautordera.cat
Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera c. Major, 14. Telèfon: 93 848 00 82
Ajuntament de Campins Pl. de la Vila, 8. Tel. 93 847 50 30 www.campins.info


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
urbanisme

El nou POUM perfila com serà la ciutat d’aquí a mig segle

Tarragona
educació

La UPC oferirà el grau de Medicina a partir del 2026

BARCELONA

Reivindiquen l’herència de la gastronomia marinera femenina

roses

L’Escala vol definir un Pla Local de Joventut amb la participació

l’escala
medi ambient

Mataró canvia de lloc els peixos del Parc Central per la sequera

mataró

La UAB aprova un pla per assolir la neutralitat climàtica el 2030

Cerdanyola del Vallès
MEDI AMBIENT

El GironaNat recupera basses pluvials i en crea de noves

girona

Rècord de validacions a TMB coincidint amb Sant Jordi

Barcelona
CELRÀ

Canvien de lloc els concerts de nit de la festa major

celrà