Reportatge

Viure a pagès

Vallgorguina, que té les arrels en el bosc i la terra, homenatja aquests dos elements

Entre les ser­res del Mont­ne­gre i el Cor­re­dor hi ha un poble envol­tat per mun­ta­nyes cober­tes de bosc. Vall­gor­guina rega­lima una gran riquesa natu­ral i cada any –des de 1996– honora el seu entorn natu­ral pri­vi­le­giat amb una fira. El bosc i la terra, que donen nom a la fira, reben l'home­natge d'un poble que té les seves arrels en aquests dos ele­ments. Tot i que molts dels seus habi­tants ja no viuen a pagès, el dar­rer cap de set­mana de novem­bre tor­nen a aquest poble del Vallès Ori­en­tal bos­que­rols, lle­nya­tai­res, car­bo­ners, pela­dors de suro, fei­xi­nai­res i també car­re­ters. La vida rural al vol­tant del bosc.

Vall­gor­guina, però, a més d'una impor­tant riquesa natu­ral també té una història molt antiga que ha dei­xat diver­sos tes­ti­mo­nis de temps pas­sats. Pot­ser el més sig­ni­fi­ca­tiu és un dol­men de fa més de 4.000 anys, cone­gut arreu de Cata­lu­nya per les seves lle­gen­des de brui­xes. Diu la tra­dició que el dol­men de Pedra Gen­til era lloc de tro­bada de les brui­xes de la costa i que entre els seus set megalítics ver­ti­cals cele­bra­ven aque­lar­res cada diven­dres.

Des del dol­men es veu, cap a l'oest, sor­gint sobre les capçades del bosc, el cam­pa­nar de l'església de Santa Eulàlia de Tapi­o­les. L'església, d'ori­gen romànic i avui en ruïnes, està docu­men­tada des del 878. D'ori­gen romànic, la cape­lla va ser des­truïda el 1373 i recons­truïda en època bar­roca.

Fa anys, els dime­cres era el dia de festa dels page­sos de Vall­gor­guina. Aque­lla jor­nada la dedi­ca­ven a anar a ven­dre al mer­cat set­ma­nal de Sant Celoni. Els vila­tans recor­rien els set quilòmetres de distància que sepa­ren amb­dues pobla­ci­ons fins arri­bar a Sant Celoni, prin­ci­pal punt de referència del Baix Mont­seny, una comarca natu­ral poblada des d'antic. Ara fa un any, quinze muni­ci­pis del Vallès Ori­en­tal i la Selva la rei­vin­di­quen com a nova comarca. Al bell mig de la conca de la Tor­dera, Sant Celoni en seria la capi­tal.

Una esca­pada per Sant Celoni ha de por­tar el visi­tant al recinte emmu­ra­llat de la Força, al cen­tre neuràlgic del poble. Es con­ser­ven res­tes de mura­lla en algu­nes cases del car­rer Major. Des­ta­quen també diver­sos masos i edi­fi­cis reli­gi­o­sos com ara l'ermita de Sant Ponç, l'església de Sant Llo­renç de Vilar­dell o la rec­to­ria Vella, nota­ble exem­ple de gòtic civil.

Sant Celoni pot sen­tir-se orgullós d'allot­jar el Cen­tre de Docu­men­tació del Parc Natu­ral del Mont­ne­gre i el Cor­re­dor. (s'hi aple­guen prop de mil docu­ments sobre aspec­tes natu­rals i cul­tu­rals del massís, espe­ci­al­ment en el seu ves­sant vallesà) i de ser l'encla­va­ment del futur Museu del Bosc de Cata­lu­nya, un cen­tre euro­peu de referència en l'àmbit del bosc i la inves­ti­gació fores­tal. El museu s'ubi­carà a Sant Celoni, ja que aquesta població és una àrea cen­tral entre dos refe­rents en l'àmbit fores­tal: el Mont­seny i el Mont­ne­gre. Els muni­ci­pis que donen suport a l'escissió del Baix Mont­seny –12 del Vallès Ori­en­tal i 3 de la Selva– veuen en aquest equi­pa­ment un ele­ment clau per a la pro­moció turística de la zona.

Des de Vall­gor­guina, podem aga­far pri­mer la C-61 i després la car­re­tera BV-5301 i diri­gir-nos, en pri­mer terme, a Santa Maria de Palau­tor­dera i després a Sant Esteve de Palau­tor­dera, dos racons per des­co­brir. També podem optar per la C-61 i la BV-5114 i plan­tar-nos a Cam­pins en menys de tretze quilòmetres.

Santa Maria de Palau­tor­dera, al peu del massís del Mont­seny, té tres ele­ments arqui­tectònics que no podem dei­xar de veure: l'església gòtica de Santa Maria, l'ermita de la Mare de Déu del Remei i el Pont Tren­cat sobre la Tor­dera, bas­tit al s. XIII i ender­ro­cat durant la Guerra del Francès. Abans, però, a l'entrada del poble, seguint el riu Reguis­sol hi ha l'Arborètum, l'arbreda del Mont­seny, un jardí botànic on hi ha plan­ta­des les prin­ci­pals espècies que podem tro­bar al parc natu­ral del Mont­seny.

Natura i història con­for­men també la per­so­na­li­tat de Sant Esteve de Palau­tor­dera. Una de les por­tes d'entrada al parc natu­ral del Mont­seny li obre una gran quan­ti­tat de pos­si­bi­li­tats per al sen­de­risme. Les res­tes dels cas­tells de Montclús i de Fluvià són els muts tes­ti­mo­nis d'un pas­sat bri­llant.

Final­ment, Cam­pins, mal­grat la seva modèstia com a petit poble, és sin­gu­lar en molts aspec­tes. Està assen­tat en una cubeta lacus­tre que hi va exis­tir fa trenta mili­ons d'anys, té un clima benigne a l'hivern i aire­jat a l'estiu i un entorn natu­ral mun­tanyós encara atrac­tiu. Dins del seu nucli urbà hi ha la casa que va ser de l'autor dramàtic nou­cen­tista Fre­de­ric Soler, més cone­gut per Pitarra. És can Pitarra.

PER ARRIBAR-HI

Per carretera. Per la C-35 fins a l'entrada de l'autopista de Sant Celoni, agafeu la C-61 o bé per l'autopista A7 (sortida sant Celoni/ Montseny) i després la mateixa carretera (C-61) fins a Vallgorguina
En tren. Fins a Sant Celoni o Arenys de Mar. Des de Sant Celoni hi ha operatiu el Bus del Baix Montseny. També podeu fer una petita excursió a peu. De Sant Celoni a Vallgorguina hi ha 7 quilometres i des d'Arenys de Mar n'hi ha 12

DADES D'INTERÈS

Ajuntament de Vallgorguina Plaça de la Vila, 4 Telèfon: 93 867 91 25 www.vallgorguina.cat
Turisme de Sant Celoni Antic Hospital de Sant Antoni (carrer Major, 53) Telèfon 93 867 01 71 www.santceloni.cat
Turisme de Santa Maria de Palautordera Carretera BV-5301 Telèfon: 93 847 95 55 www.smpalautordera.cat
Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera c. Major, 14. Telèfon: 93 848 00 82
Ajuntament de Campins Pl. de la Vila, 8. Tel. 93 847 50 30 www.campins.info


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.