Un parc natural a la muntanya d'Alinyà

A l'Alt Urgell, entre la Serra del Cadí i la vall del Segre, la muntanya d'Alinyà, de 5.350 hectàrees i adquirida el 1999 per l'Obra Social de Caixa Catalunya, és un veritable parc natural. Aquesta extensa zona de boscos i muntanyes del Prepirineu ens brinda recorreguts que embasten la convivència entre home i natura. Des dels boscos frondosos fins a les ermites romàniques; des dels rucs de raça catalana fins als voltors negres; des de la calma recollida dels pobles fins a la immensitat dels paisatges, des de les valls fins a les carenes, fins on la vista se'ns perd. Podem passejar pels camins i els senders que han anat recuperant la xarxa original per on es movien els habitants de la comarca quan no existien els cotxes i hi vivia molta més gent. I no és estrany trobar algun pastor conduint el seu ramat de cabres o d'ovelles araneses.

Una quinzena d'itineraris i excursions ens permeten descobrir algunes de les 55 unitats de vegetació i de les 233 espècies de vertebrats que han estat identificats a la muntanya d'Alinyà. O simplement anar a caçar bolets –els camps estan ara en la seva màxima esplendor–. Si ens decantem per una ruta cultural podem triar entre la Via Romànica –i visitar les ermites de Sant Romà de Perles, Santa Pelaia de Perles i Sant Esteve d'Alinyà–; la ruta dels artesans –a cal Gilet i cal Graells de la vall del Mig, on s'explica el procés d'elaboració de cistelles de vímet–; la ruta dels oficis d'ahir o la dels dòlmens, que discorre per la vall de Cabó.

Amb l'Obra Social de Catalunya Caixa s'han adequat diferents itineraris, s'han restaurat fonts i s'ha habilitat un canyet, entre altres actuacions. Per tal de conservar, millorar i diversificar la part forestal de la finca i el paisatge, s'han fet les primeres actuacions per recuperar algunes pastures i conreus, entre els quals sobresurt el de la patata del bufet (trumfos).

En els darrers mesos dos fets han posat la muntanyà d'Alinyà en el punt de mira informatiu: d'una banda, la construcció d'una planta de tractament de biomassa a l'Alt Urgell –serà la primera multiproducte a Catalunya i entrarà en funcionament a finals de 2011–. D'altra banda, el projecte de reintroducció del voltor negre al país. Enguany ha nascut la primera cria en llibertat, fruit de la unió de dos exemplars alliberats pel projecte. Això no passava des de feia més de 100 anys, quan el voltor negre va desaparèixer d'Europa. Ara, gracies al programa de recuperació, el Pirineu català esdevé l'única regió europea on es poden observar les quatre espècies de voltors del continent: trencalòs, voltor negre, aufrany i voltor comú. El millor lloc per a l'observació d'aquests ocells necròfags és des de l'itinerari de l'ermita de Sant Ponç, o des del poble d'Alinyà. És aconsellable portar prismàtics.