Un parc natural a la muntanya d'Alinyà

A l'Alt Urgell, entre la Serra del Cadí i la vall del Segre, la mun­ta­nya d'Alinyà, de 5.350 hectàrees i adqui­rida el 1999 per l'Obra Social de Caixa Cata­lu­nya, és un veri­ta­ble parc natu­ral. Aquesta extensa zona de bos­cos i mun­ta­nyes del Pre­pi­ri­neu ens brinda recor­re­guts que embas­ten la con­vivència entre home i natura. Des dels bos­cos fron­do­sos fins a les ermi­tes romàniques; des dels rucs de raça cata­lana fins als vol­tors negres; des de la calma reco­llida dels pobles fins a la immen­si­tat dels pai­sat­ges, des de les valls fins a les care­nes, fins on la vista se'ns perd. Podem pas­se­jar pels camins i els sen­ders que han anat recu­pe­rant la xarxa ori­gi­nal per on es movien els habi­tants de la comarca quan no exis­tien els cot­xes i hi vivia molta més gent. I no és estrany tro­bar algun pas­tor con­duint el seu ramat de cabres o d'ove­lles ara­ne­ses.

Una quin­zena d'iti­ne­ra­ris i excur­si­ons ens per­me­ten des­co­brir algu­nes de les 55 uni­tats de vege­tació i de les 233 espècies de ver­te­brats que han estat iden­ti­fi­cats a la mun­ta­nya d'Alinyà. O sim­ple­ment anar a caçar bolets –els camps estan ara en la seva màxima esplen­dor–. Si ens decan­tem per una ruta cul­tu­ral podem triar entre la Via Romànica –i visi­tar les ermi­tes de Sant Romà de Per­les, Santa Pelaia de Per­les i Sant Esteve d'Alinyà–; la ruta dels arte­sans –a cal Gilet i cal Gra­ells de la vall del Mig, on s'explica el procés d'ela­bo­ració de cis­te­lles de vímet–; la ruta dels ofi­cis d'ahir o la dels dòlmens, que dis­corre per la vall de Cabó.

Amb l'Obra Social de Cata­lu­nya Caixa s'han ade­quat dife­rents iti­ne­ra­ris, s'han res­tau­rat fonts i s'ha habi­li­tat un canyet, entre altres actu­a­ci­ons. Per tal de con­ser­var, millo­rar i diver­si­fi­car la part fores­tal de la finca i el pai­satge, s'han fet les pri­me­res actu­a­ci­ons per recu­pe­rar algu­nes pas­tu­res i con­reus, entre els quals sobre­surt el de la patata del bufet (trum­fos).

En els dar­rers mesos dos fets han posat la mun­tanyà d'Alinyà en el punt de mira infor­ma­tiu: d'una banda, la cons­trucció d'una planta de trac­ta­ment de bio­massa a l'Alt Urgell –serà la pri­mera mul­ti­pro­ducte a Cata­lu­nya i entrarà en fun­ci­o­na­ment a finals de 2011–. D'altra banda, el pro­jecte de rein­tro­ducció del vol­tor negre al país. Enguany ha nas­cut la pri­mera cria en lli­ber­tat, fruit de la unió de dos exem­plars alli­be­rats pel pro­jecte. Això no pas­sava des de feia més de 100 anys, quan el vol­tor negre va des­a­parèixer d'Europa. Ara, gra­cies al pro­grama de recu­pe­ració, el Piri­neu català esdevé l'única regió euro­pea on es poden obser­var les qua­tre espècies de vol­tors del con­ti­nent: tren­calòs, vol­tor negre, aufrany i vol­tor comú. El millor lloc per a l'obser­vació d'aquests ocells necròfags és des de l'iti­ne­rari de l'ermita de Sant Ponç, o des del poble d'Alinyà. És acon­se­lla­ble por­tar prismàtics.