Zapatero busca el consens per allargar l'estat d'alarma

Mentre milers de ciutadans s'han quedat sense vacances i el sector hoteler continua fent balanç de les pèrdues, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero admet que el cop de decret per aplacar la rebel·lió dels controladors ha tingut un efecte balsàmic en la seva malmesa imatge pública. Després de la ressaca de l'acció, arriba el diàleg i dijous el president espanyol copsarà l'ambient dels grups del Congrés per reclamar-los complicitat per allargar l'estat d'alarma.

La mesura de militarització del control té vigència per quinze dies i, de fet, la seva extinció coincideix amb la setmana prèvia a la forta onada de desplaçaments de les festes nadalenques. A partir d'aquí, a banda de la validació parlamentària del decret aprovat pel Consell de Ministres dissabte al matí, Zapatero decidirà si prorroga l'estat d'alarma després d'escoltar els grups de la cambra baixa. El fet d'allargar-lo li permetria també buscar fórmules per frenar el poder de vet dels controladors a noves incorporacions i trobar alternatives per poder substituir-los si no hi ha acord en el conveni laboral.

La pugna dels controladors va capitalitzar les converses de la diada de la Constitució que ahir se celebrava al Congrés. Zapatero i Mariano Rajoy van tenir una trobada, en la qual es va avaluar l'abast de la mesura. Més tard, en conversa distesa amb els periodistes, el president socialista admetia que, malgrat els estirabots públics de la cúpula del PP –que ja han procurat matisar en les últimes hores–, Rajoy, en una conversa telefònica la nit del descontrol, li va donar el seu suport implícit quan li va desitjar que tingués “bona mà” en la decisió de militaritzar els aeroports. Ahir, però, Rajoy callava i es reservava per a la compareixença de Zapatero.

El cap de l'executiu va aprofitar per defensar-se de no haver donat la cara en les hores de crisi aèria –diu que es reservava per si la situació no es resolia– i per desmentir que decidís no anar a la cimera iberoamericana perquè el govern s'ensumava la revolta, com sí que sostenen alguns ministres en privat.

Així, tot i els xiulets que Zapatero i el seu equip van escoltar a l'entrada al Congrés, el govern admet que, pel que fa a l'opinió pública, el cop d'efecte del decret li permet respirar enmig de l'asfíxia de la crisi.