Aliments i altres prioritats

S' acaba d'inaugurar a Salt un Centre de Distribució d'Aliments (CDA). Aquests centres es van estenent com una taca d'oli per la nostra geografia. El de Girona ja té més d'un any de vida i els de Palamós i Figueres, uns quants mesos. I se n'anuncien dos més: un a Lloret de Mar i l'altre a Olot.

A Salt s'han distribuït aliments almenys durant mig segle a redós de les parròquies, sobretot a través de Càritas. Ara, amb el CDA, aquesta activitat té un abast més ampli, no només perquè ha augmentat el nombre d'institucions públiques i privades que hi participen, sinó també perquè el repartiment va acompanyat d'una major implicació dels usuaris i es podrà completar amb activitats com ara tallers d'economia domèstica o d'organització de la llar.

Salt és una de les viles més colpejades per la pobresa. Dels dos centenars de municipis de més de cinc mil habitants i capitals de comarca, Salt ocupa el tercer lloc començant per la cua pel que fa a la renda familiar disponible bruta, segons dades del 2007 divulgades fa poc per l'Institut d'Estadística de Catalunya. Aquest tipus de renda fa referència als ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-lo al consum o a l'estalvi.

La crisi econòmica aguditza les situacions de precarietat. Però aquestes situacions remouen sensibilitats i desvetllen iniciatives portadores d'esperança. Els CDA es troben en aquesta línia de reacció. Són possibles gràcies a les persones de Càritas i altres entitats i administracions que els han promogut, i no podrien subsistir sense els nombrosos voluntaris que hi col·laboren.

El psicòleg nord-americà Abraham Maslow classifica les necessitats seguint un esquema de cinc punts, organitzat en forma de piràmide. A la base hi ha les fisiològiques i, per sobre, fins arribar a la cúspide, les de seguretat, pertinença i afecte, acceptació i reconeixement, i autorealització. Aquest ordre és també el de les prioritats. El menjar se situa a la part més baixa de la piràmide. Una prolongació de l'estat d'insatisfacció d'aquesta necessitat pot aplanar el camí de la realització d'accions contràries a les normes socials i a la bona convivència. Segons Maslow, la primera necessitat de la qual no pot ocupar-se una persona que es troba en aquesta situació és la de la seguretat. Està en perill la seva i la dels altres.

A més de fornir productes alimentaris i eines de caràcter educatiu, l'activitat dels CDA contribueix a una tasca de prevenció i de preservació de la cohesió social en un municipi. Aquests centres constitueixen una bona resposta a la reflexió que formula la carta de Jaume: “Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: ‘Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos', però no els dóna allò que necessiten, de què servirà?”. Els qui fan possible iniciatives com els CDA continuen la lògica d'aquell que va néixer a Betlem, s'identifica amb els pobres i els petits de tots els temps i va anunciar que tornaria gloriós a la fi dels temps: “Tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure”.

Repartir aliments amb la perspectiva en què ho fa el CDA és una tasca evangèlica i de justícia.