l'entrevista
“Entre el món rural i l'urbà hi ha xoc de mentalitats”
Es van constituir com a partit el setembre, van preparar la paperassa a l'octubre i tres dies abans de tancar la convocatòria van aconseguir presentar-la. Van recollir 824 vots. Decebuts?
Sense que ningú ens conegués, amb quatre actes comptats i tirant de xarxa social no ens podem pas queixar. Creiem que els resultats van ser molt interessants. Més de 800 vots sense disposar de presència en mitjans com ara la ràdio o la televisió no està gens malament.
El seu objectiu era la defensa del pagès, però, curiosament, on van recollir més vots va ser a la ciutat de Girona, on, si no vaig errat, en queden dos que facin de pagès. A què ho atribueixen?
Hem detectat alguns errors per culpa de les presses. La defensa del pagès ha de ser un objectiu important, però no l'únic, ja que fora del sector agrari hi ha molta gent sensibilitzada amb els problemes. Això ens va portar a fer un gir en la campanya incorporant-hi la defensa de la vida de poble, de la manera de fer del medi rural, en contraposició amb el medi urbà. El desenvolupament sostenible dels pobles rurals és una de les nostres estratègies més importants. Al poble on visc hi ha quatre establiments de turisme rural i ni una sola botiga. Per no tenir, no hi ha ni parada d'autobús.
L'ecologista defensor de la mallerenga cuallarga o bé el pixapins amb segona residència al qual li molesten les campanes, les esquelles i el gall del veí. Qui els dóna més maldecaps?
Amb l'ecologista tenim molts punts d'entesa. Defensem el mateix, com a mínim a llarg termini, tot i que hi ha una bona part de la societat que vol veure el món rural com una postal, i no és això. Ja voldrien els pagesos poder viure amb quatre vaques, un hort i un galliner. No han estat ells qui han imposat aquest model de producció. Amb l'urbanita de segona residència, tenim més problemes. Ells diuen que vénen a descansar i tot els molesta, i no s'adonen que en el seu medi habitual de molèsties en tenen moltes més, però s'hi han adaptat. En canvi al poble no volen adaptar-s'hi, comencen per la queixa i acaben amb la denúncia. Hi ha, doncs, un xoc entre mentalitats important.
Una de les seves reivindicacions, la desaparició de la conselleria de Medi Ambient, ja l'han aconseguit. Contents?
Creiem que és molt positiu, ja que les relacions entre Medi Ambient i Agricultura no eren gens bones i això creava molts problemes innecessaris al pagès. Fa vint anys, als ramaders no els demanaven res i ara, per tenir al dia la paperassa, necessiten una secretària. Ni una cosa ni l'altra. Confiem que la unificació de les dues conselleries faci reduir la burocràcia. És una bona notícia per al sector.
Pensen continuar en política?
Segur. Estem pendents de reunir-nos per definir les estratègies amb vista a les municipals. Volem arribar a tot Catalunya i ja hi ha alguns municipis que ens han demanat les sigles del PDR.cat. Abans de créixer ens hem d'assessorar legalment. El nostre objectiu del maig seria tenir almenys una candidatura en un municipi important de totes les comarques amb activitat agrària.
El senyor Bové, el pagès francès d'un enorme bigoti, els inspira alguna cosa?
El personatge, no, però sí que ens fixem en la manera com el govern francès defensa els seus pagesos i el món rural en general, i també la manera com els pagesos francesos es defensen ells mateixos.
