Herois del càncer

Poc menys d'una hora per explicar la pitjor experiència viscuda per catorze malgratencs: patir un càncer. Pot semblar poc temps, però no ho és quan es tracta de parlar davant la càmera, en una conversa distesa però sense amagar res. Recordar fa mal i obre la porta altre cop als fantasmes, però cal fer neteja de les males vibracions i afrontar el futur amb un optimisme que en més d'una ocasió semblava que es quedaria en el camí. El fotògraf Vicens Tomàs ha assumit un dels encàrrecs més difícils de la seva trajectòria, en l'aspecte emocional, i n'ha extret l'obra Viure el càncer. “Estem acostumats a veure reportatges que tracten el càncer des de moltes vessants, però jo he volgut fer un documental que parla de superació de la malaltia, de valentia, de tossuderia per afrontar un demà que se't nega. És un homenatge a tots aquells que han estat abatuts i s'han tornat a aixecar”, explica. Tomàs admet que l'experiència d'entrevistar catorze persones amb càncer ha estat “colpidora”, però reconeix que en tots els casos hi ha trobat “unes ganes enormes de viure aquesta segona oportunitat”.

La proposta de documental –que s'estrena diumenge al Centre Cultural de Malgrat, a les dotze del migdia– va sorgir de la Junta Local del Càncer, amb la qual havia treballat prèviament. “Volien disposar d'un material gràfic i actual que servís tant per als malalts com per a la gent que es volia apropar a la malaltia”, recorda, i afegeix: “Des del primer moment vaig posar com a condició que els testimonis havien de ser gent de Malgrat, herois ben propers”. Superada la reticència inicial, Vicens Tomàs assegura que la col·laboració de les persones que surten en el documental “és increïble”. Amb el plantejament d'una conversa informal, cadascun d'ells desgrana el seu particular viacrucis des que li van diagnosticar la malaltia. “Parlem dels tractaments, de la por de morir, de la ràbia, de com ho viu la família i de com, en un moment donat, decideixen que val la pena lluitar i que no perdran l'esperança”, assenyala, i destaca que “el missatge final busca l'optimisme”. El documental té com a banda sonora la música del conegut grup d'havaneres Els Cremats. La producció ha estat a càrrec de Carme Beltran i Vicens Tomàs; la realització i el muntatge, a càrrec de Pep Boix, i la gravació, de Pere Margall, Marta Tomàs, Jordi Ribot i Pep Boix. En el documental també hi ha col·laborat el doctor Miquel Hernández-Bronchud, cap del servei oncològic del Vallès Oriental, que hi aporta la informació més acadèmica. El document està previst que comenci a circular arreu del Maresme segons la demanda d'entitats, escoles, instituts i ajuntaments. “És una bona oportunitat perquè tots rumiem sobre allò que és més important”, considera l'autor. No en tinc cap dubte.