«Ve més del doble de gent que abans»

–«Els reptes d'ara són buscar la persona adequada, gestionar la crisi i també encetar una etapa de renovació de Càritas.»

–«El director de Càritas normalment és un laic, però el càrrec cada vegada és més complex i, a més, és voluntari, però la disponibilitat de temps moltes vegades és limitada. A moltes persones que els agradaria, no poden fer-ho per qüestions laborals.»

–«És un repte. Sense deixar els projectes que fèiem, s'ha hagut d'atendre necessitats bàsiques de la gent perquè ens està venint més del 50% més que la que ens venia abans. Fa unes setmanes ens vam trobar que per primera vegada a Salou es van acabar els estocs de menjar, quan a la mateixa època dels anys anteriors teníem la meitat de gent. La situació és molt dura i l'únic que podem fer és una col·lecta extraordinària i demanar menjar directament.»

–«Hem de ser curosos perquè no hi hagi gent que pugui aprofitar-se de la situació, però en aquest món has d'entendre moltes coses: segons com t'ho mires, entens que s'estan buscant la vida. Per exemple, tinc coneixement d'una dona que és una bona cuinera i s'ha muntat un negoci d'economia submergida fent uns bons entrepans de llom per vendre a l'obra. És una manera de sobreviure.»

–«A totes les parròquies on van a buscar menjar. També demanen altres coses perquè la gent no pot pagar les hipoteques o els lloguers, però ens depassa totalment.»

–«Havíem fet ajuts puntuals a alguna família, però no podem afrontar un ajut a gaires famílies. En aquest sentit, hem captat la preocupació de molts ajuntaments, que ens demanen que els donem idees. Però les solucions per als casos de desnonaments hauran de ser coses que potser ara són il·legals o alegals perquè moltes lleis estan fetes per a una societat opulenta i ara haurem de fer lleis noves que permetin, per exemple, que dues famílies puguin compartir pis, que es puguin llogar habitacions... No estem inventant res, els nostres pares i avis ja ho van viure.»

–«Falta imaginació i, en certs aspectes, són maquinàries lentes i complexes, molt subjectes a les seves lleis, que s'han d'actualitzar en alguns casos.»

–«A més de la gent gran, els immigrants continuen sent-ho d'una manera especial perquè són els primers que perden el lloc de feina i els és realment difícil regularitzar la seva situació. Però també està venint gent que fins ara no t'ho hauries pogut ni imaginar perquè estaven en una situació estable, però de cop i volta perden la feina i es queden en la indigència.»

–«El que ens preocupa són famílies joves amb nens petits. És una situació molt dura i tenen una càrrega d'angoixa molt gran. Et diuen: ‘Jo puc aguantar, però quan els meus fills em diuen que tenen gana, què els haig de dir?' Això t'impressiona. Però és que l'espectre és molt ampli i si tens un cert coixí familiar ho soluciones, però en molts casos no hi és.»

–«Sempre veiem tres zones: la zona urbana, que és el triangle Tarragona-Reus-Valls, la zona de la costa, que és de temporada, i la zona d'interior. Ara per ara, la que ho pateix més és la zona urbana; la rural té més capacitat d'afrontar la crisi perquè la família està més estructurada i sempre s'ha dit que quan hi ha dificultats alimentàries al camp sempre es viu millor. A la costa ara es frenarà la davallada, tot i que el problema vindrà a l'octubre.»

–«Volem fer un treball integral i integrador de la persona en totes les dimensions i que permeti que es reintegri a la societat perquè, moltes vegades, quan s'acaba el projecte, la persona queda desconnectada i et preguntes de què li ha servit rebre formació si continua en el seu gueto. També volem trencar amb la dinàmica d'un que dóna i l'altre que rep perquè això no els dignifica. En aquest sentit, ja vam fer la reconversió d'alguns robers en botigues de roba de segona mà. Els que hi compren ja no són persones que van a demanar caritat.»