L'Ajuntament del Barcarès comprarà el ‘Lydia'
El vaixell casino ‘Lydia', tancat des del 27 de desembre del 2008, servirà d'oficina de turisme del Barcarès, segons ha anunciat la batllessa Joëlle Ferrand
El 27 de desembre del 2008 el casino del Lydia tancava les portes, amb més de dos milions de deutes i deixant sense feina cinquanta-vuit treballadors. En aquell moment, els treballadors denunciaven que el grup Partouche, propietari del vaixell casino “havia fet vint-i-quatre milions de benefici” l'any anterior i que el tancament no estava justificat. El cert és que el casino del Lydia va ser la víctima de la guerra entre casinos, ja que aquell any 2008 es va obrir el nou casino de Leucata, a mig quilòmetre del Lydia, propietat del grup rival de Partouche, el grup Barrière.
De llavors ençà, aquest vaixell voluntàriament “ensorrat” a la platja del Barcarès es va rovellant sense que ningú en tingui cura. És en aquest context que la batllessa del Barcarès, Joëlle Ferrand, ha fet l'anunci de la propera adquisició de l'Ajuntament. Ferrand vol que aquest “Paquebot des sables” esdevingui “una de les oficines de turisme de la població i una atracció de renom departamental, regional i nacional”.
En 1967, quan va néixer la idea del paquebot, ja era objecte de polèmiques i els oposants eren nombrosos. Eren els anys en què el PSU (Partit Socialista Unificat), denunciava el «suïcidi ecològic» que representava la implantació d'un vaixell sobre una platja verge. Però les crítiques eren sobretot per l'aspecte financer. Entre 1967 i el final dels anys setanta cada crisi econòmica que va conèixer el casino va ser coberta pel Consell General de l'època, presidit per Gaston Pams, gran defensor del projecte i el seu iniciador. El partit polític catalanista ECT (Esquerra Catalana dels Treballadors) era dels més virulents al moment d'oposar-se a Gaston Pams, amb manifestacions importants contra el Lydia. També des del Partit Comunista Francès de l'època, André Tourné denunciava els malgastaments abusius fets pel Consell General per salvar el casino. El grup L'Agram va fer una cançó contra el vaixell anomenada Lydia l'idiota.
El president de la SEMETA (societat mixta d'equipaments) i del Consell General dels Pirineus Orientals, Gaston Pams, buscava un símbol fort per afirmar el naixement de les estacions balneàries del Barcarès i Leucata, on a l'època només hi havia platges verges. El Lydia va ser ensorrat a la platja, i va ser el primer edifici d'una llarga sèrie de la costa nord-catalana. Gaston Pams ja tenia el seu emblema. Però amb el Lydia també va donar als oposants del turisme totpoderós, un símbol contra el qual lluitar.
Símbol de la ‘jet-set' nord-catalana
En una altra època, el vaixell del Lydia era conegut com un dels símbols del luxe nord-català. Als anys setanta es podia anar a jugar al casino i trobar-se assegut en una taula de pòquer al costat d'Omar Sharif, o xerrar amb Eddie Barclay entre dues partides de blackjack. La discoteca del Lydia també era reservada a una certa elit, i quan s'aconseguia entrar-hi, s'hi feia la festa amb cantants reconeguts com ara Jonnhy Halliday, Claude François o Eddie Mitchell, que eren uns habituals del Barcarès. En aquella època, per fer una festa de prestigi, el petit poblet nord-català recentment transformat en estació balneària era inevitable. El Paquebot des Sables va ser anomenat “la torre Eiffel del Rosselló” pel darrer director del casino, Jean Marc Masquelier.
