El rigor de la legislació causa un èxode de fundacions catalanes

Les fundacions catalanes fugen de Catalunya forçades pel rigor normatiu de la legislació en vigor des del 2008. Un exemple: la Fundació Lluís Llach, creada el 2010 a l'entorn de la figura del cantant de Verges, està inscrita en el registre del Ministeri de Cultura, a Madrid. “Qüestions de tipus jurídic i econòmic i les exigències de la llei catalana van portar Llach a prendre aquesta decisió dolorosa”, van explicar ahir fonts de la fundació.

El cas de l'associació que apadrina el cantant va ser revelat ahir per la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, com un dels exemples del que va qualificar com a “fugida massiva de fundacions cap als registres estatals”. El fenomen es produeix des del 2008, quan va entrar en vigor la nova llei catalana. Fins aquell any el ritme d'inscripció a la conselleria de Justícia superava les 160 a l'any. Des d'aleshores les inscripcions anuals no arriben a les 70. El descens també es produeix en un moment en què la crisi anima poc a les aventures associatives.

Un fet que explicaria el fenomen és la diferència de tràmits que s'han de fer a Catalunya i Madrid. Justícia exigeix a les fundacions constituir-se amb un capital inicial de 60.000 euros, el 50% dels quals s'han d'aportar en el moment de la inscripció. En canvi, el govern estatal només requereix 30.000 euros amb una aportació inicial del 25%. És a dir, a Catalunya un fundació necessita 30.000 euros per començar a caminar, mentre que l'Estat només exigeix 7.500 euros.

En el cas de Lluís Llach, la seva fundació té com a objectiu el desenvolupament social i cultural de societats minoritàries amb una necessitat especial de protecció. Els estatuts preveuen com un dels àmbits d'actuació la protecció de la llengua catalana i per tant actuar en l'àmbit dels Països Catalans. Aquest fet els va permetre acollir-se al registre estatal, on es poden inscriure fundacions que actuïn en més d'una comunitat.