Societat

Ballarín: “L'església és una confederació a la suïssa o a l'andorrana”

El capellà i escriptor reedita 'Mossèn Tronxo' i es confessa sorprès rellegint-lo per primera vegada

“La gent parla del Papa i se'n fot; parla dels bisbes, pensen en el Rouco i companyia, i se'n fot també”

“'L'església, afortunadament, no és una federació; és una confederació a la suïssa o a l'andorrana'. Aquesta és una de les reflexions que fa Mossèn Josep M. Ballarín en una entrevista, arran de la reedició del seu llibre més venut, 'Mossèn Tronxo'.

El capellà n'explica l'èxit assegurant que “la gent parla del Papa i se'n fot; parla dels bisbes, pensen en el Rouco i companyia, i se'n fot també”, i subratllant que “llavors queda un senyor fidel a la terra, que al Tronxo no hi haurà ningú que se'l pugui carregar”. Ballarín, que ha rellegit el llibre per primera vegada, es confessa irònicament sorprès: “Modèstia a part, perquè trobo que està molt bé'.

Vint-i-dos anys després de la seva primera publicació, Club Editor ha decidit reeditar 'Mossèn Tronxo' emparant-se en la solidesa del seu èxit, que el va enfilar fins a la xifra de 100.000 exemplars venuts.

Josep M. Ballarín no entén “aquests de la Pastoral de conjunt, que volen que tot es faci junts”. El motiu és que, des del seu punt de vista, l'església és confederal per naturalesa. Una “confederació” en què “el bisbat té una independència de Roma que no ens la imaginem, i el rector de la parròquia té una independència del bisbe que no ens la imagine”'.

Les reflexions continuen, seguidament, tot explicant l'èxit de 'Mossèn Tronxo'. “Me'l van publicar i em vaig trobar que es venia com el pa beneït”, explica Ballarín tot recordant l'any que va arribar les llibreries, el 1989. Preguntat per les raons de l'èxit, afirma que “és molt senzill”. L'explicació és que la gent “se'n fot” quan es refereix al Sant Pare o als bisbes, però respecta la figura del capellà de poble com el Tronxo.

De totes maneres, Ballarín creu que “Mossèn Tronxo s'ha acabat”. “El tipus aquell, d'aquella manera, en una rectoria pobre, amb poca pela i tot plegat, s'ha acabat”, afegeix el capellà i escriptor. En aquest sentit, assegura que els religiosos continuaran tenint pocs recursos, però alerta que “s'ha de tenir cotxe”.

El fet que molts capellans de poble s'hagin d'ocupar de diverses parròquies, com li passa al rector de Gósol, on s'està Mossèn Ballarín quan el fred no li impedeix, varia el model de capellà allunyant-lo de 'Mossèn Tronxo'. “A més”, afegeix Ballarín, “hi ha hagut una cosa que ha estat un desastre: Els cadells de capellà estudien a Barcelona i ara ens tornen amb sabates; són bona canalla, però ens tornen amb sabates”.

Preguntat sobre la nova edició del llibre, el capellà és molt clar: “És igual, no han tocat res”. Ballarín explica que “la néta de Joan Sales” el va telefonar des de l'editorial preguntant-li si volia fer algun retoc i argumentant que el seu avi, autor d''Incerta Glòria', ho solia fer. “Ja està bé com està, no vull tocar res”, va respondre Ballarín.

En clau irònica, es confessa sorprès “que jo hagués estat capaç d'escriure això”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

Olot

Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

CASSÀ DE LA SELVA
salut

La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre

tarragona

El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

GIRONA

L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

mataró
LA CRÒNICA

Terricabras, patrimoni polifacètic

El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina

Sant Adrià de Besòs

Campanya per omplir les motxilles d’infants vulnerables que van de colònies

Barcelona
barcelona

Una vintena d’entitats reclamen que la prefectura de la Via Laietana sigui “només un lloc de memòria”

barcelona