Flors

L'èxit de Girona, Temps de Flors és el resul­tat d'apli­car una de les fórmu­les que millor resul­tat dóna a la ciu­tat: allò que fun­ci­ona millor no tocar-ho gaire. Passa també amb les Fires o el Fes­ti­val de Músiques Reli­gi­o­ses, en què els can­vis, que hi són, es van fent d'una manera dis­creta, bus­cant més l'efec­ti­vi­tat que no pas el ressò mediàtic. Pot sonar ruti­nari o man­cat d'ima­gi­nació, però si es tenen en compte els resul­tats s'ha de con­cloure que no és pas una mala estratègia. En el cas de les flors, però, pot­ser cal­dria espon­jar un esde­ve­ni­ment que va molt més enllà del que repre­senta per ell mateix, ja que manté activíssims molts sec­tors econòmics. Pot­ser no cal man­te­nir les fràgils com­po­si­ci­ons flo­rals més de quinze dies. Pot­ser sí que, amb una mica de bona volun­tat, podrien ser visi­ta­bles més espais, públics i pri­vats, durant tot un mes. Pot­ser no vin­dria ni la mei­tat de gent, però pro­ba­ble­ment aquesta gent faria d'una manera més espa­iada, sense col·lapses ni aglo­me­ra­ci­ons. Tots en diríem bé. O, per ser jus­tos, tots en diríem més que bé, perquè de bé ja ho està ara.