riscos naturals
Les inundacions suposen una despesa de 90 milions anuals a Catalunya
Les inundacions són els riscos naturals més probables, seguit dels incendis, les nevades, els terratrèmols i les allaus a la demarcació de Tarragona
“No podem convertir el nostre entorn en un museu on no hi hagi cap variació, però també és necessari estudiar quins impactes té capacitat d'assolir una determinada zona i quins no”. Aquesta va ser una de les conclusions que van subscriure ahir de manera unànime els participants en la setena edició de les jornades sobre risc i anàlisi del territori, les quals continuen avui a la facultat d'econòmiques i ciències empresarials del campus de Bellisens de Reus. En una de les ponències, Joan Carles Francès, tècnic de Protecció Civil de la Generalitat, va especificar que les inundacions són una de les inclemències naturals més freqüents al Camp i l'Ebre i que, també per ordre de probabilitat, els fenòmens que les precedeixen són els incendis, les nevades, els sismes i els allaus. Va advertir, en la mateixa línia, que “solucionar les afectacions que comporten les inundacions a nivell de Catalunya suposa un cost anual d'entre 80 i 90 milions d'euros per les asseguradores”. Es va recordar, però, que el sisme que ha sacsejat el Japó s'ha convertit sens dubte en el desastre natural més costós del món –el govern nipó ha xifrat en més de 200.000 milions d'euros la quantia econòmica del terratrèmol de 8,9 graus a l'escala de Richter que va provocar l'11 de març un tsunami devastador–.
Un simulacre anual
Per tenir una resposta preparada davant d'una emergència, és important disposar de plans de protecció en què l'objectiu principal és garantir la seguretat de la població. Per aquest motiu, Francès va considerar que seria adequat realitzar un simulacre cada any sobre riscos naturals per posar en pràctica la coordinació dels cossos operatius: “Al Camp i l'Ebre estem bastant ben preparats per enfrontar-nos als episodis més freqüents, com ara les inundacions i els focs. Tot i això, tal i com gràcies al Plaseqta hem aconseguit arribar al detall del risc químic, també hauríem d'elaborar plans específics per altres perills. Aquesta evidència ha fet que ja estiguem treballant en la matèria i, per exemple, ara hem acabat el pla de nevades al Camp”.
Paral·lelament, fent al·lusió al sisme del Japó, el professor Òscar Saladié, del departament de geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), va concloure que “a la regió de la Mediterrània occidental és poc probable que tingui lloc un terratrèmol de tanta magnitud”. “Alguns experts diuen que, com a màxim, seria d'entre 5 i 5,5 graus a l'escala de Richter. Malgrat que estem al límit entre la placa africana i l'eurosiberiana, la nostra zona no és altament inestable”.
“Prevenir el futur desitjable”
Fixar les regles del joc. Segons el professor del departament de geografia de la URV, Josep Oliveras, aquestes directrius són les que es marquen mitjançant “la planificació territorial”. “Al Camp, aquest exercici és necessari, ja que es tracta d'una zona complexa i poc pensada. Mitjançant el planejament, aconseguim corregir la situació actual i prevenim el futur que desitgem”. En aquest sentit, va alertar que “s'han de controlar els creixements desaforats, ja que, en cas d'emergència, es pot dificultar l'accessibilitat, per exemple, dels bombers”. I, a més, va dir que al Camp s'estan reservant espais per al seu desenvolupament estratègic: “La zona entre l'Arboç i Banyeres; l'entorn del Pla de Santa Maria i els voltants de l'aeroport de Reus”.
