Escapades

Passaport a l'Alt Berguedà

Muntanyes aclaparadores i patrimoni industrial a la vall del Llobregat

Estratègicament situada al bell mig de la comarca, Berga exerceix de frontera natural entre dues subcomarques ben diferenciades: al sud, el Baix Berguedà, esquitxat de colònies tèxtils construïdes tot al llarg del riu Llobregat des de mitjan segle XIX; al nord, l'Alt Berguedà, una peculiar barreja entre muntanya i passat industrial que fa possible que el viatger passi en un tres i no res dels lluminosos horitzons que ofereixen el Pedraforca o el Cadí, a les interioritats de la terra, tot penetrant en antigues mines de carbó i de petroli.

Si fem ruta en cotxe, una bona manera de descobrir la riquesa paisatgística de l'Alt Berguedà és recórrer els miradors que hi ha escampats pel territori tot seguint el joc que el Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà proposa en el Passaport Berguedà. En cada aturada hi trobarem una escultura de ferro que explica la història d'aquell paisatge i en cada escultura, una grapadora per segellar el nostre passaport. Totes les figures, excepte la de Fígols, representen dos personatges, en Joanet i en Marc, però cadascuna està personalitzada amb un detall que té a veure amb el lloc on està col·locada. Així, per exemple, al mirador del santuari de Queralt, tocant a Berga, un dels personatges de l'escultura sosté una oreneta, símbol de la Mare de Déu de Queralt.

Seguint aquests itineraris paisatgístics podem descobrir indrets d'una gran bellesa, com és el santuari de Falgars, al bell mig de la serra de Catllaràs, una de les menys conegudes del Berguedà. Enganxada al santuari hi ha una hostatgeria on s'hi pot fer nit i gaudir de la cuina local en el seu restaurant.

El santuari de Falgars pertany al municipi de la Pobla de Lillet, on trobem l'anomenat Tren del Ciment, construït per la Compañía General de Asfaltos y Porland Asland per al transport de ciment de la fàbrica del Clot del Moro fins a Guardiola de Berguedà. Actualment és un tren turístic que fa un recorregut de 3,5 quilòmetres i uns 20 minuts de durada des de l'antiga estació de la Pobla de Lillet, tocant a la carretera, fins al Museu del Ciment, tot fent parada a la Pobla centre i als Jardins Artigas, dissenyats per l'arquitecte Antoni Gaudí a principi del segle XX. Situats just al darrere de la fàbrica tèxtil de la família Artigas, a redós del riu Llobregat, es tracta d'uns jardins de tipus naturalista on queda ben palesa la simbiosi entre la natura i l'arquitectura de l'obra de Gaudí. També hi trobem els motius religiosos i patriòtics presents en gairebé totes les seves obres. En són un clar exemple les quatre escultures que representen els quatre evangelistes i que estan estratègicament situades en forma de creu: el lleó de la font (sant Marc), el bou de l'altra font (sant Lluc), l'àliga (sant Joan) i un àngel actualment inexistent que representaria sant Mateu.

Al final del trajecte en tren hi trobem el Museu del Ciment, instal·lat en una part de l'impressionant edifici modernista on hi havia hagut la fàbrica de ciment Asland, que es va tancar l'any 1975. La fàbrica es va construir de forma esglaonada per aprofitar la força de la gravetat en el procés de fabricació del ciment pòrtland, fet amb la barreja de pedra calcària i argila que s'extreia de les pedreres del Clot del Moro. La part de l'antic edifici que encara continua dempeus és actualment un centre d'interpretació on s'explica el procés d'elaboració del pòrtland i els orígens de la fàbrica. A l'antiga estació de la Pobla de Lillet es pot adquirir un paquet combinat (12,65 euros adults i 7,35 euros nens de 6 a 13 anys) que inclou el trajecte en tren i les visites als jardins i al museu.

De tornada al punt de partida val la pena agafar el cotxe i acostar-se fins a Castellar de n'Hug, des d'on podem baixar, tot fent una agradable passejada a peu per un sender ben senyalitzat fins als cingles d'on brollen les fonts del Llobregat. La surgència d'aigua subterrània és molt espectacular en aquesta època de l'any a causa del desglaç.

No podem abandonar la zona sense visitar, anant cap a Guardiola de Berguedà, la mina de petroli de Riutort, una de les poques mostres de mineria de petroli d'Europa que es pot visitar. En aquesta mina, que es va explotar del 1905 al 1915, podrem veure i olorar l'anomenat or negre i les galeries subterrànies d'on s'extreia la roca mare que contenia el petroli.

Encara podrem fer un altre viatge al cor de la terra si ens acostem al Museu de les Mines de Cercs, creat a la colònia que es va fundar a finals del segle XIX per allotjar la població que treballava a les mines. El museu ofereix al visitant la possibilitat d'entrar a l'interior de la mina Sant Romà en un tren miner que recorre 450 metres dins la galeria.

PER ARRIBAR-HI

En cotxe. Des de Barcelona i Manresa, per la C-16. Des de Puigcerdà, N-260 i C-16 pel túnel del Cadí.
Autobusos. www.alsa.es / www.autocarsmir.com
Oficina de Turisme.C-16, km 96. Berga.www.altbergueda.cat

Visites amb premi

Per obtenir el Passaport Berguedà només cal passar per l'oficina de turisme i sol·licitar-lo abans de començar la visita a la comarca. Cada vegada que ens allotgem o que fem una visita cultural, un àpat en un restaurant o una activitat d'oci actiu, per exemple, podem obtenir segells que tindran una equivalència en punts. Els punts es podran bescanviar per premis que es poden consultar a la pàgina www.altbergueda.cat.

Dinar amb estrella

Els sabors d'abans encara són ben presents a la cuina de l'Alt Berguedà, una cuina de muntanya que ha sabut treure bon profit del que oferia la natura. La cuina tradicional, però, conviu amb propostes de cuina creativa, com són les del restaurant La Cabana de Berga i el restaurant Estany Clar, a Cercs, aquest últim amb una estrella Michelin. El restaurant ofereix un elaborat menú de degustació i la possibilitat de fer-hi banquets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Esther Giménez-Salinas
Síndica de Greuges

“Cap infant menor de tres anys hauria d’estar en un centre residencial”

barcelona
PALAMÓS

Els industrials veuen urgent el nou polígon de la Pietat

PALAMÓS
societat

Referents personals per a 80.000 joves de Barcelona

BARCEL0NA

Precarietat reforçada

Girona

El turisme és bo, però...

Barcelona
la crònica

El Besalú d’‘El pont dels jueus’ d’en Gironell

societat

Els estudiants gironins s’uneixen per la pau

girona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

L’escola Cor de Maria-Sant Josep posarà en marxa un programa estable de benestar i salut mental

SANT FELIU DE GUÍXOLS
GIRONA

A la comissaria de can Burrassó el més calent és a l’aigüera

girona