Els Mossos desacrediten la versió del gendre dels Tous

Vuit agents i comandaments dels Mossos van desacreditar ahir la versió del gendre dels Tous en la cinquena sessió del judici, en què el jurat de l'Audiència de Barcelona va haver d'aguantar set hores seguides d'interrogatori a una desena de testimonis, sense cap pausa per dinar.

Agents de la comissaria de Manresa van sostenir que Lluís Corominas els havia explicat que va haver de disparar als dos lladres que hi havia dins un cotxe, aparcat en un carrer al costat de casa dels Tous, perquè l'havien intentat atropellar. Davant del jurat, però, el gendre dels joiers havia afirmat que va dir “atropellat” però que es referia a una acció en sentit figurat. Ahir, els sis agents que van anar a casa dels Tous, aquella tarda del 9 de desembre del 2006, van desmentir-lo, en manifestar que van entendre que era una afirmació literal. És més, el sergent de la unitat d'investigació regional, que es va fer càrrec del cas, ja que superava les competències de la comissaria de Manresa, va explicar que hores després dels fets, el seu superior va fer detenir Corominas. El motiu va ser que la comprovació de la trajectòria dels dos trets que va fer Corominas des del seu cotxe, no quadrava amb la versió de l'acusat. El primer tret era paral·lel, però, en el segon, Corominas havia corregit la seva posició, segons va detallar el sergent. Van detenir-lo hores més tard, després que Corominas hagués indicat als agents d'assalts els accessos a la casa dels Tous, i que ja hagués tornat a casa, amb un sotsinspector de Manresa amic seu (el mosso 3251). L'oficial va insistir que Corominas era només un “conegut”, tot i que va ser a qui primer va trucar després dels trets. També va tirar pilotes fora en ser preguntat per la conversa que va tenir amb l'acusat l'estona que van estar junts.

A més, Corominas, que s'enfronta a 14 anys de presó per homicidi, va afirmar davant del jurat que aquella nit no duia armilla antibales. Per contra, els dos agents de la patrulla que hi va arribar primer van dir que sí. “Tinc clar que la duia, perquè vaig pensar: «Ostres, ell la porta i jo no»”, va explicar un dels agents. Els altres sis, de les tres patrulles que van anar arribant a casa dels Tous, també van declarar que l'acusat es va presentar com a cap de seguretat dels joiers. No el van detenir immediatament, ni van veure com es desfeia de l'armilla i la pistola, perquè van considerar que “el perill estava en els lladres”, i per la tranquil·litat de saber que “un vigilant està obligat a ajudar la policia”.