La separació de jutjats dificulta la imputació de lladres a l'AP-7
Els jutges només tenen constància dels robatoris a l'autopista que es cometen a la seva zona
No hi ha un traspàs àgil d'informació entre jutjats
La policia reclama un jutjat únic per a fets il·lícits a la carretera
Els Mossos d'Esquadra es troben amb moltes dificultats a l'hora d'actuar contra els grups de lladres que cometen furts a la carretera, ja que la falta de coordinació entre jutjats dificulta la imputació dels delinqüents detinguts en operacions policials.
L'autopista AP-7 és una de les vies amb més volum de trànsit de l'Estat i Catalunya i també amb major presència de lladres, concretament de les anomenades bandes de peruans, grups de delinqüents sud-americans que fan creure als turistes que han patit una avaria perquè s'aturin en un voral de l'autopista. Mentre un dels lladres simula que els està ajudant a arreglar “l'avaria”, un segon delinqüent aprofita el mínim descuit per endur-se la bossa de mà de l'interior del vehicle.
El quid de la qüestió radica en el sistema judicial. Cada delicte denunciat va a parar al jutjat –i al partit judicial– associat al municipi en què s'ha comès el fet delictiu. Si un lladre comet un furt a l'autopista a l'alçada de Santa Perpètua de Mogoda, la denúncia de la víctima va parar al jutjat de guàrdia del partit judicial de Sabadell. Però si el mateix delinqüent comet un altre delicte de sostracció a dins del terme municipal de la Roca del Vallès, aquest segon fet il·lícit es deriva cap al jutjat del partit judicial de Granollers, sense que hi hagi un traspàs immediat d'informació entre jutjats, ni existeixi un registre únic d'antecedents.
Aquesta falta de coordinació dificulta la feina policial. Si una patrulla deté un d'aquests lladres d'autopista, el detingut passa a disposició judicial del jutjat de guàrdia del partit judicial on ha comès el delicte. Resultat: el jutge només té constància del robatori que ha comès a la seva zona judicial però no dels que ha comès en altres punts de Catalunya –gairebé totes les bandes de peruans es dediquen a fer robatoris com a modus vivendi–, un fet que dificulta que se'ls arribi a acusar de multireincidència, un dels arguments jurídics més importants perquè els autors de furts acabin a la presó.
Més jutges en operacions
Els cossos policials de tot l'Estat han demanat en moltes ocasions la creació d'un jutjat únic per a delictes a la carretera, però de moment no hi ha hagut una resposta positiva a la demanda. Fins ara, l'única solució a la problemàtica és organitzar dispositius policials de manera coordinada amb jutjats en què ja existeixen causes contra els arrestats. Com a exemple, una operació recent dels Mossos. La coordinació amb diversos jutjats instructors va permetre detenir 22 lladres que actuaven a l'autopista AP-7, però en municipis tan distants com ara Santa Perpètua de la Mogoda, la Roca del Vallès, Barberà, Sant Cugat, Cerdanyola, Rubí o Granollers. En aquest cas, tot i que les poblacions formen part de diferents partits judicials, la coordinació entre policies i jutges va permetre que dos dels lladres acabessin a la presó.
“La disgregació de causes fa que el procés policial sigui més lent”, explica l'inspector Antoni Rodríguez, cap dels investigadors que van preparar aquesta darrera operació contra la banda de peruans. “Ens acaba arribant la informació perquè hi ha coordinació entre policies”, afegeix Rodríguez. La coordinació policial, però, no sempre existeix i de vegades és el cos mateix qui no fa un bon traspàs de la informació entre les seves unitats.
Les víctimes tornen als seus països sense declarar
Els lladres de l'AP-7 coneixen bé la llei. Saben que el delicte de furt es resol amb penes baixes si no es pot demostrar la reincidència o la vinculació a un grup organitzat. Per això actuen en bateries, formades per entre quatre o sis persones, que dificulten l'acusació d'associació il·lícita. I també per aquest motiu els delinqüents sempre trien turistes com a víctimes. Primer perquè tendeixen a no denunciar els fets il·lícits –només es denuncien entre un 50 i un 70% dels robatoris a l'autopista– i segon perquè quan tornen al seu país ja no vénen un altre cop a declarar contra el detingut. I un delicte de furt sense el testimoni de la víctima no es pot demostrar de cap de les maneres.
