JOAN CASELLAS
EX-CARTER I COL·LECCIONISTA
“No vull que es perdi la memòria”
Joan Casellas prepara l'edició d'un llibre per fer un homenatge al soldats de la vila que van participar en la Guerra Civil espanyola del 1936.
Què pretén amb el seu llibre?
Explicar i fer públic quants veïns d'Hostalric van ser mobilitzats i cridats a files entre el 1936 i el 1939, un total de 185. Quin va ser el seu destí des que van rebre la citació per anar al front, fins que van tornar. Quins van poder tornar i quins van morir al front. Quants van ser fets presoners i portats a camps de concentració. Quins van ser declarats com absents i no se'n va saber mai res més. Quants van ser declarats desertors, com el meu pare, per exemple. Però, sobretot, el que vull és que no es perdi la memòria d'aquests homes de la vila que van viure una etapa tan tràgica de la nostre història i que tots els bàndols s'hi sentin representats per igual.
Ha dit que el seu pare va ser desertor?
Si, però va tenir les seves raons per desertar. Va ser molt crític amb les actuacions dels comitès revolucionaris d'Hostalric. Veia que es feien moltes injustícies... en un estat de revolta com el que s'estava vivint, molts aprofitaven per passar comptes amb els seus enemics i el meu pare no estava d'acord amb moltes d'aquestes actuacions i això va propiciar que el declaressin feixista. Una vegada el van intentar matar i per això va fugir a França amb altres companys. Allà el van expulsar, va tornar a Espanya i es va incorporar al bàndol franquista per por de ser afusellat.
Com ha recollit aquesta informació?
Primer preguntant molt. Jo sóc una persona que m'agrada molt preguntar. He parlat molt amb els familiars i amics dels soldats. He escoltat moltes històries. I després també he anat a les fonts, als arxius municipals. Per sort, aquí a Hostalric es conserva gran part de la documentació d'aquella època, que en molts pobles ha desaparegut, s'ha perdut o va ser destruïda expressament. Al llibre hi haurà reproduïts alguns documents originals, cartes i algunes fotografies. Els meus 25 anys de carter també m'han ajudat molt.
Quan comença a interessar-se per la Guerra Civil?
A casa teníem una botiga d'ultramarins, Can Che. Era en plena postguerra a mitjan anys cinquanta i venia molta gent a fer petar la xerrada. Allà, enmig de caixes de fruita, pesca salada, calaixos de sifó... vaig sentir per primer cop parlar de la Guerra Civil. Tenia quasi 9 anys, no entenia gaire de què parlaven els grans que no em feien ni cas, però pel to en què ho feien, estava segur que alguna cosa horrible havia passat.