LA CRÒNICA
Molta policia... pocs venedors
Ja ho deia la cançó: Molta policia... poca diversió. O alguna cosa així. El cas és que després de molts dies campant al seu aire, el setge policial ha aconseguit que els venedors ambulants s'hagin esfumat com per art de màgia. Dimarts de la setmana passada, el parc Güell de Barcelona semblava un autèntic basar... Tots els racons eren plens de venedors i en vam comptar més de 200. Ahir, el parc dissenyat per Gaudí semblava un altre. Patrulles de la Guàrdia Urbana passejant amunt i avall, cotxes de Mossos d'Esquadra voltant pels accessos... Només veig tres venedors, amagats gairebé entre uns arbusts, amb la manta mal posada i que ràpidament la recullen quan veuen la policia. Un dels guàrdies s'acosta als nois.
–“No teniu res?”
–“No, no, era un amic meu. Jo no porto res”, li contesta un jove pakistanès.
–“A partir d'ara haureu de canviar de lloc. Aquí us posarem les coses molt difícils i cada dia us perseguirem. Les coses estan així”.
És una conversa caçada al vol, mentre era al parc Güell comprovant l'èxit de la persecució policial. És un canvi d'impressions ràpid, però la situació queda ben clara: la Guàrdia Urbana té ordres de foragitar els venedors ambulants del parc Güell. Però un cop el policia –deu estar a punt de jubilar-se i ja en deu haver vist de tots colors– se'ls troba cara a cara no pot evitar aconsellar els nois en comptes de passar a l'acció. Els que no demostren cap simpatia pels venedors ambulants són els guies que treballen explicant les meravelles del parc. Baixen amb una cinquantena de persones i amb un bastó van enretirant la mercaderia dels joves pakistanesos, que ja recollien la parada. “Ara baixarà un grup molt nombrós i aquí molesteu”, els crida la guia, visiblement enfadada. Els problemes entre els venedors ambulants i els guies s'han agreujat en els últims temps perquè amb les corredisses ja han fet caure més d'un turista. Segurament la imatge de centenars de venedors no és la millor targeta de presentació si el que es vol és aconseguir atraure un turisme de qualitat.
Continuem la recerca, i si la pressió policial ha arribat fins al parc Güell, els venedors ambulants han de ser a la Rambla o al port. M'acosto fins a la plaça de Catalunya, baixo les Rambles, continuo fins a Colom. Ni rastre dels venedors. La policia portuària va amb moto amunt i avall, i això fa que es quedin amagats, o que directament, hagin decidit marxar cap a casa, cansats de jugar al gat i a la rata.
Pregunto a un treballador del port si els ha vist. “Últimament la policia portuària els persegueix; si no, aquest pont ja estaria ple”, em comenta. “De fet han estat aquí una estona al matí, però veient que la policia no els deixa parar, han marxat fastiguejats amb la situació”.
Fins quan?
Aquesta deu ser la pregunta que es deuen fer tant els venedors com la policia. Els primers perquè no deuen entendre per què ara se'ls persegueix tothora quan fins ara les autoritats havien mirat cap a una altra banda. És cert que se'ls havia perseguit dies concrets, que les corredisses al passeig de Gràcia s'havien convertit en un clàssic de l'estiu... però sembla que l'actuació dels agents de seguretat va per llarg i amenaça d'aixafar-los a temporada d'estiu, que és quan hi ha més turistes i poden fer més calaix. I la policia? Són professionals, fan la seva feina, però en el fons saben que totes aquestes persecucions no porten enlloc. Primerament perquè al cap d'unes hores tornen a tenir més mercaderia per tornar a vendre i és com el conte de mai acabar. Les solucions per posar fi a la venda ambulant són complexes i segurament no passen per foragitar del parc Güell a la Rambla i de la Rambla al parc Güell els joves que es dediquen a aquesta activitat. I parlant de foragitar i del parc Güell... No es podrien expulsar, prohibir o multar els turistes que s'abracen al drac de Gaudí com si fos el Mickey Mouse d'Eurodisney?