Càrites fa seves moltes demandes dels indignats

Les tres Càritas dio­ce­sa­nes de la demar­cació llei­da­tana, les dels bis­bats de Lleida, Sol­sona i Urgell van aten­dre al 2010 un total de 13.277 per­so­nes, una xifra simi­lar a la de 2009, si bé han detec­tat un aug­ment de per­so­nes i famílies autòcto­nes que tru­quen a les seves por­tes per dema­nar ajuda. En canvi, van regis­trat una lleu dava­llada de deman­des d'ajut per part d'immi­grants.

Els repre­sen­tants de les tres enti­tats llei­da­ta­nes d'acció social van expli­car que, mal­grat això, els nou­vin­guts seguei­xen sent el grup que pateix més la pobresa.

Si altres anys la majo­ria de per­so­nes ate­ses, al vol­tant del 70%, eren immi­grants, en l'actu­a­li­tat els ciu­ta­dans nas­cuts aquí ja supo­sen la mei­tat dels qui recla­men ajuda a mol­tes de les enti­tats de Càritas a Lleida.

D'altra banda, Càritas també van fer tres cri­des con­jun­tes perquè no es culpi la immi­gració de la crisi econòmica, ja que és el grup social que més la pateix; perquè el Govern canviï la seva política d'habi­tatge, donant aju­des al llo­guer i per­me­tent la dació en paga­ment; i perquè es reins­tauri la figura de l'apre­nent sub­ven­ci­o­nant a les empre­ses, amb la fina­li­tat d'aca­bar amb l'atur juve­nil. D'aquesta manera, les enti­tats soci­als van fer seves bona part de les rei­vin­di­ca­ci­ons dels “indig­nats” i van afe­gir que abans de la crisi ja aler­ta­ven del risc d'exclusió social de mol­tes per­so­nes. Igual­ment van afir­mar que “l'actual sis­tema econòmic és injust i insos­te­ni­ble”. En el cas de la immi­gració, van cri­ti­car aque­lles per­so­nes o for­ma­ci­ons polítiques que usen aquest feno­men social per treure'n rèdits elec­to­rals.

Càritas ha detec­tat també que cada vegada hi ha més per­so­nes neces­si­ta­des entre els joves -d'entre 18 i 39 anys- i els més grans de 65 anys.

Per diòcesi, Càritas Urgell va aten­dre el 2010 un total de 748, men­tre que la de Sol­sona va aju­dar una mica més de 9.000 ciu­ta­dans i la de Lleida, 3.513.

La majo­ria d'aques­tes aju­des es van cana­lit­zar a través dels pro­gra­mes d'aco­llida i de sub­ven­ci­ons per cobrir neces­si­tats bàsiques, com la roba, l'ali­men­tació o el paga­ment del llo­guer i els sub­mi­nis­tra­ments.

En el cas de Lleida des­taca també l'atenció oferta a més de 1.300 tem­po­rers, ja que la zona de la Plana con­cen­tra la cam­pa­nya de reco­llida de fruita.

També a Lleida cap res­sal­tar que el 2010 han dis­minuït les deri­va­ci­ons de per­so­nes per part de l'Ajun­ta­ment llei­datà a Càritas, després de la petició que va rea­lit­zar l'enti­tat que només es deri­ves­sin els casos més greus, ja que en el pri­mer semes­tre de 2010 se'n va regis­trar un aug­ment des­me­su­rat (més de 500 només el mes de març, quan la mit­jana anual és de 4.000).

També Càritas Lleida ha infor­mat d'una dis­mi­nució de l'afluència d'immi­grants que tre­ba­llen en la reco­llida de fruita a Lleida, ja que el 2009 es va aten­dre 1.530 tem­po­rers, davant dels 1.386 de 2010.

A més, la majo­ria de tem­po­rers tenen papers i hi ha també més tre­ba­lla­dors de la fruita autòctons.