Societat

la CRÒNICA

El timbaler i les plagues bíblique

Quan l'home va situar unes quantes màquines de retratar a molts quilòmetres per damunt de la Terra, tots poguérem veure el nostre planeta amb perspectiva, rodonet com és, amb els mars i les terres ben dibuixades sota la capa de núvols viatgers que reparteixen esperances de pluja o temors de desastres. Mirar la terra des d'allà dalt és un espectacle extraordinari i una gran lliçó d'humilitat. Mai, en tota la història de la humanitat, havíem estat tan petita cosa!

Però això de la humilitat és com la culpa, que ningú la vol, de manera que grans savis espavilats es fixaren en una cosa que anomenaren la capa d'ozó i un forat que tenia sobre el pol sud del planeta. Mirant, mirant, s'adonaren que el forat es feia més gros, cada vegada més gros. I en tragueren conclusions: com que resulta que la capa d'ozó atura la llum ultraviolada del sol i la llum ultraviolada pot ser cancerígena, pronosticaren una terrible plaga bíblica inevitable. A més, establiren que el causant de tot el mal era un gas anomenat clorofluorocarboni –recordeu el problema dels aerosols?– i es va fer una gran campanya que ens va tenir atemorits almenys una dècada. Després, la capa d'ozó i el seu forat van desaparèixer de les pàgines dels diaris. Jo estava preocupat, en podeu estar segurs. Què passava? Què feia el famós forat? Perquè ningú no n'informava? Era ja tan espectacular que la plaga seria inevitable i imminent? Ens volien estalviar les angoixes?

Ara llegeixo que no, que ben al contrari, sense saber com ni per què, el forat s'està tancant. Que gairebé s'ha tancat del tot. S'ha deixat d'utilitzar el famós clorofluorocarboni? Han trobat la manera de compensar els seus efectes nocius? No me'n diuen res. Senzillament, el forat es fa petit. Entesos. Respiro tranquil. Aquest estiu podré prendre el sol pensant només en no cremar-me. La plaga que ens amenaçava s'ha debolit. Ah, no! De cap manera. Ara els savis espavilats entenen que el forat era un gran element benefactor per al clima de la Terra, que la seva existència provocava una mena de vents potents que generaven núvols molt humits i lluminosos que ajudaven a mantenir fresca l'atmosfera de l'hemisferi sud i frenaven, per tant, l'escalfament global. Valga'm Déu! Amb això no hi comptàvem. L'escalfament global que causem amb les emissions de l'altre gas, el CO2: una altra plaga bíblica que tenim al damunt! Hem sortit del foc per caure a les brases. Arribat aquí, perdoneu, he de recordar aquell acudit del timbaler del Bruc i el que havia de fer en lloc de picar el tambor (si no el sabeu, que us l'expliqui algú). Doncs això, que aniríem més bé si els savis es limitessin a mirar l'espectacle del nostre món i a meditar sobre la nostra petitesa. Fer prediccions és difícil, sobretot si són de futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.