Les possibilitats d'un cogombre

Mut l'Ajuntament i els comerços, la plaça Major de Tàrrega és, a les deu de la nit d'un dimecres d'emprenyadora marinada, l'altaveu dels nous veïns del nucli antic. Enmig del silenci ressonen els “Hermano! La furgoneta...” d'adolescents sudamericans, llauna de refresc en mà davant del locutori. Esteses elles sota els arcs, amb la sensualitat desvagada del pantaló curt i la pitrera generosa. Entre el desig i l'avorriment per un ritual repetit cada nit d'estiu, es llancen mirades de llampec en oferta. A tocar, escac i mat a la fresca, com a qualsevol ciutat marroquina. Poc xivarri i poca feina, en dirien els locals, que prefereixen concentrar-se a les tradicionals terrasses d'El Pati. Només uns metres ben enllà, però lluny del “barrio”.

Carrer Major avall, els crits es fonen i senyoreja un silenci solemne, custodiat per antics edificis com el del Museu Comarcal de l'Urgell. Són uns segons enganyosos, perquè de sobte les pedres s'imanten d'altres rialles, més contingudes. Cap el final del carrer, el bar Novum ha restituït la vida a la plaça Sant Antoni, la més bonica de Tàrrega, fins ara visitada majoritàriament durant de les hores d'obertura de la Biblioteca Comarcal. “La història que canvia sense oblidar l'essència del passat. Això és Novum”, deixen clar a la paret els propietaris, l'Òscar Real i la Begonya Galceran. El passat es deia Ca l'Agustí -conegut també com Els Amics- i era un bar de barri sense pretensions. Des del febrer passat, el canvi s'anomena bon servei, especialització en gintònics d'alta qualitat i l'aprofitament empresarial intel·ligent d'un lloc agradable, que ha revitalitzat el nucli antic.

Des de la barra d'un bar a Eivissa, l'Òscar va decidir tornar a casa enlloc d'obrir negoci a Londres. “No sóc un professional com els bàrmans londinencs, on qualsevol et fa un còctel de primera categoria”. Doncs els gust i la presentació dels seus gintònics poc tenen que envejar-hi: vint ginebres d'importació diferents, quatre tipus de tòniques i fruita fresca apropiada per a cadascun dels combinats. Ens deixem seduir per la publicitat de la ginebra escocesa Hendrick's, macerada amb pètals de rosa i cogombre: ”Benvingut al gloriós i inusual món del cogombre. Provi als seus còctels la gran varietat d'oportunitats d'experimentació amb la forma i la mida de tant magna hortalissa per complaure la vista i el gust”.

La quinina natural de la soda refresca la gola, i per sort la ginebra no rebaixa les promeses de la infinita manipulació del món del cogombre. I si no, que els ho preguntin als alemanys. Ens confessen que hi ha clients -alguns vinguts d'altres pobles de l'Urgell expressament per degustar gintònics- que, deixada enrere l'amargor del cogombre, proven d'enfilar pel sender de la dolçor mediterrània d'altres ginebres. Macerades amb raïm, com la francesa G'Vine, per exemple. Podries acabar fent nit als porxos de la plaça, però deu ser per la finor i l'alta qualitat del producte que “tothom marxa recte...A més, el jovent, que és més pràctic, ens demana refrescos”. Si la crisi ha tornat pràctic el jovent, és símptoma inequívoc que estem encara més malalts del què se'ns diagnostica. Tot i això, el cap de setmana, Novum ofereix combinats de gama premium més barats per ensinistrar el tast dels neòfits.

De fet, el bar es podria anomenar Non-stop, perquè obre tots els dies i no tanca fins a les dues de la matinada entre setmana. Vermuts amb patates amb fórmula (secreta, és clar) i copes abans i després de sopar fan anar els propietaris amunt i avall per una terrassa plena. O sigui que qui busqui conversa, mirada ràpida al voltant i a deixar treballar el personal. “Recuperar la plaça era un repte. Durant quatre mesos no hem fet festa ni un sol dia, amb il·lusió i ganes de treballar”. Aixecaran el bar i la plaça i el país, que diria el nostre president. De moment, nosaltres aixequem la copa dels gintònics. Amb il·lusió, parròquia!