Societat

la GALERIA

DE MARESME

Les Santes i l'embriaguesa

L'any pas­sat, la Gene­ra­li­tat va pro­cla­mar les San­tes de Mataró Festa Patri­mo­nial d'Interès Naci­o­nal. Un reco­nei­xe­ment meres­cut per a una festa major que ha asso­lit el pres­tigi a par­tir de la feina entu­si­asta de molts volun­ta­ris. A prin­ci­pis dels setanta, un grup de joves –entre els quals hi havia el gegan­ter Joan Fra­dera, Uanxo, recent­ment tras­pas­sat– va recu­pe­rar la festa a par­tir d'un eslògan afor­tu­nat: Les San­tes, fem-ne festa major! Fins lla­vors, con­sis­tia en una des­mi­llo­rada missa de Glòria, un família Roba­fa­ves que vivia de la bona volun­tat del fla­bi­o­laire Quirze Perich, un ball i els focs. Per San­tes, Mataró es bui­dava. Ara no. Però, aques­tes San­tes, que són reco­ne­gu­des arreu com una de les millors mani­fes­ta­ci­ons de cul­tura popu­lar, cor­ren el perill de morir d'èxit. Enguany hi ha hagut més par­ti­ci­pació que mai i està bé que així sigui. El perill rau en l'aug­ment de segui­dors incívics que con­fo­nen la festa amb la bor­rat­xera per­ma­nent. Un acte noc­turn com el mític Des­vet­lla­ment, atrau grups que beuen sense con­trol, llen­cen llau­nes i ampo­lles, vomi­ten i pixen sense ver­go­nya. El pro­blema no és el mal que puguin pren­dre –que també–, sinó el que puguin pro­vo­car en una mul­ti­tud que segueix la festa de manera entu­si­asta i cívica. Con­fon­dre l'embri­a­guesa, les empen­tes i el perill amb pas­sar-s'ho bé, és un error que un dia podem pagar molt car tots ple­gats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.