El llegat indià es manté a la Torre

La història de cata­lans que van anar a fer for­tuna a les Amèriques és d'aque­lles que els avis expli­quen als seus néts com si d'un conte d'aven­tu­res es tractés. Són records llu­nyans d'una època pas­sada que mol­tes vega­des no aca­bem de conèixer del tot bé o que, fins i tot, igno­rem com­ple­ta­ment, però a Tor­re­dem­barra s'esfor­cen per man­te­nir vives les tra­di­ci­ons. Durant la festa major de Santa Rosa­lia, que se cele­bra aquests dies en aquest muni­cipi cos­ta­ner del Tar­ra­gonès, les dones encara reben el dot. Això és gràcies a l'herència de l'indià Antoni Roig, que en morir va dei­xar un lle­gat per als infants perquè pogues­sin rebre una bona edu­cació i diners per a les don­ze­lles de famílies pobres de la loca­li­tat, i encara ara es manté viu. El patro­nat que porta el nom d'aquest tor­renc que va tras­pas­sar l'Atlàntic a final del s. XIX orga­nitza cada any un acte ins­ti­tu­ci­o­nal per donar el dot a les dones que s'han casat entre el 16 de juliol de l'any ante­rior i el 15 de juliol del pre­sent.

Diu­menge es van obrir les por­tes de l'antiga escola Roig, seu del patro­nat, i les senyo­res, acom­pa­nya­des dels seus recents marits, van rebre la simbòlica xifra de 4,51 euros i una meda­lla d'or. Aquests diners avui en dia sig­ni­fi­quen poca cosa, però en els seus orígens a les joves que es casa­ven se'ls dona­ven 700 pes­se­tes, que eren sufi­ci­ents per moblar de nou la casa o fer el tan desit­jat viatge de noces. Antoni Roig va néixer el 1817 i va morir el 3 de juliol de 1878. Des de lla­vors i fins ara s'ha vol­gut man­te­nir aquesta tra­dició, tal com va expli­car l'alcalde i també pre­si­dent del patro­nat, Daniel Masagué, tot i que ara les dones casa­des ja no cal que siguin pobres, sinó només que siguin nas­cu­des a la loca­li­tat i que sol·lici­tin rebre el dot. El màxim res­pon­sa­ble del con­sis­tori tor­renc va fer referència a l'evo­lució de la soci­e­tat des dels temps de l'indià Antoni Roig, però va res­sal­tar la neces­si­tat de man­te­nir vives les arrels i va afe­gir que són les dones que es casen les que per­me­ten que any rere any se segueixi fent aquest acte, que s'ha rea­lit­zat de manera con­ti­nu­ada en el temps, tot i que els dar­rers anys s'ha vol­gut poten­ciar encara més.

En l'acte, que va tenir lloc a la sala noble del patro­nat, havien de ser un total de vuit espo­ses les que rebes­sin el dot, tot i que hi va haver algu­nes absències. La sala, obra de l'artista Josep Folch, està pin­tada amb al·lego­ries a les dife­rents ciències i hi ha qui diu que té símbols maçons.