Un centre museístic divulga mites i llegendes de la serra de Llaberia

El consorci de la serra de Llaberia obrirà a l'octubre el centre de recepció de visitants i d'informació etnogràfica que ha instal·lat a l'antic ajuntament de Pratdip. Amb aquest servei, el consorci, que està format per sis pobles de les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre, donarà un impuls a la promoció de la serra, que és un espai natural protegit. El discurs museològic que rebrà el visitant al centre no posa l'èmfasi només en els valors naturals de la serra, sinó que també ofereix una original explicació del món mitològic de la zona.

Pratdip és l'origen d'una de les llegendes més notòries de la Serra de Llaberia, la dels dips, uns gossos vampirs que atacaven el bestiar i els vilatans i que van “desaparèixer” a principis del segle XIX. La llegenda, que va ser divulgada per l'escriptor Joan Perucho en la novel·la Les històries naturals, és la més coneguda de la serra. El centre de recepció, però, en recull d'altres. Per exemple, mites sobre tresors amagats, que encara avui hi ha qui somnia poder-los trobar, i que s'expliquen a Colldejou, la serra d'Almos, Marçà i al mateix Pratdip. O el mite dels falsificadors de monedes del castell d'Escornalbou, un grup que al segle XIX encunyava moneda falsa i que traginava un geperut amb un gep que canviava de costat segons les monedes que portava i l'espatlla en què les recolzava. O la fossa del dimoni del barranc de les Burgueres, on encara hi ha esclafat un diable que hi va caure quan fugia dels aires de l'ermita de Santa Marina. D'altra banda, el visitant rep també informació d'un personatge històric, el guerriller austriacista Pere Joan Barceló, Carrasclet, nat a Capçanes, i del qual es narra l'emboscada que li van preparar les tropes borbòniques a Llaberia. El centre de recepció de visitants presenta de manera acurada aquest patrimoni cultural, que s'afegirà a la informació del ric patrimoni natural de la serra. Durant el mes de juliol passat, el punt d'informació turística de Pratdip va atendre 172 consultes sobre el municipi de la serra, la major part (un 90%) per part de visitants francesos, molt interessats en el senderisme. En els últims set anys, el consorci ha dedicat les seves energies a desbrossar i senyalitzar camins, arreglar les fonts i, sobretot, a prevenir els incendis forestals, ja que la zona és seca i ventosa. L'aposta decidida per captar turisme comença ara.